Aframericanet-2011

La sala més gran de les Escoles Velles de Son Servera va quedar petita davant la gran quantitat de persones que va voler fer-se present a l'acte republicà que s'hi organitzà dimecres dia 12 d'abril de 2006.
Prop d'un centenar de persones, de Son Servera i de fora poble, hi feren acte de presència.
N'hi intervengueren tres, de gran renom: Gonçal López Nadal que hi feia de presentador; David Ginard, historiador, i Margalida Capellà i Roig, serverina, presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Un públic nombrós assisteix atent a l'acte republicà
organitzat a les Escoles Velles pels partits de l'oposició municipal
(Foto: Picalsud)

Les paraules de Margalida calaren molt endins de l'auditori, en reclamar un major respecte cap a les víctimes de la repressió franquista, que es va derfermar contra la gent demòcrata a la dècada dels anys 30.

La conferència del Dr. David Ginard, de manera molt didàctica, se centrà en les llums, ombres i obstacles de l'experiència republicana iniciada l'any 1931.

La presentació i tasques de moderador que realitzà el Dr. Gonçal López Nadal, a més de remarcar la singularitat i emotivitat d'un fet com aquell -la nombrosa assistència a un acte republicà en un municipi governat pel Partit Popular!-, féu una acurada presentació de l'acte i moderà al final un enriquidor torn obert de paraules entre la gent que s'hi havia fet present i que va voler fer-hi preguntes.

Aquest acte republicà organitzat a Son Servera és un dels seixanta-cinc que es poden comptabilitzar enguany, a les Illes Balears i Pitiüses, amb motiu de celebrar-se en més d'una vintena de pobles i ciutats el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República a l'estat espanyol.

S'hi parla clar i català!
Sobre la Segona República.
(Foto: Picalsud)

D'altres enllaços interessants:

+++ Actes republicans organitzats enguany a les Illes
+++ D'altres notícies republicanes mallorquines
+++ MÉS FOTOS D'ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

Enguany són més d'una quarantena els actes republicans que s'han programat a Mallorca.
Uns d'aquests es fan a la vila de Santa Maria del Camí.
La Comissió 14 d'abril ha programat a Santa Maria del Camí un munt d'actes organitzats per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la II República a l'estat espanyol.
Com en tantíssims d'altres pobles i ciutats d'arreu de Mallorca

Són unes jornades amb les quals es commemora la lluita feta per santamariers que donaren la vida per la llibertat: Miquel Cabot Dolç, Josep Santandreu Canyelles, Joan Tramulles Pizà, Bartomeu Canyelles Moià i Antoni Oliver Vich, que ja fa temps que reben cada any un sentit homenatge al cementeri santamarier, enguany són tenguts molt més en compte per la institució municipal i les entitats de la vila.

Segons manifesta la Comissió 14 d'abril, la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, a més d'assenyalar la fi de la monarquia borbònica, amb la fugida cap a l'exili del rei Alfons XIII, va suposar l'arribada d'aires nous d'esperança i llibertat pels pobles de l'estat espanyol i també de les Illes Balears.

Conferència de Mateu Morro a ses Cases dels Mestres
sobre 'Santa Maria del Camí durant la II República'
(Foto: Picalsud)

En una societat on imperava el caciquisme polític i econòmic i en la qual s'imposava el silenci més absolut sobre un poble atemorit i analfabet, sempre en unes condicions precàries de subsistència, s'obria camí la veu del poble, a través de la llibertat d'expressió, dels partits polítics i organitzacions dels treballadors, exigint el dret al treball i a una vida digna; millors condicions de feina, justícia social, accés a la cultura, escola pels fills, igualtat dels homes i els dones...

El nostre poble participava d'aquest corrent d'optimisme. Els partits obrers impartien escola nocturna pels treballadors; per iniciativa de les Joventuts Socialistes s'adquirien els terrenys de Can Andria per fer el circuit ciclista de sa Voltadora; s'adquirien i es començaven les obres de l'Escola Graduada...

El cop feixista del 18 de juliol de 1936 va trencar amb totes aquestes esperances. La repressió va esser brutal i despietada. Matant la gent s'intentà acabar amb les idees de la nova societat a fi que ningú les pogués pensar mai més.

Però moren les persones, no les idees. A través dels anys més obscurs del franquisme i d'una fraudulenta transició democràtica, aquestes mateixes idees que un dia defensaren la República arriben fins avui, moltes d'elles encara pendents de fer-se realitat.

Per això, i perquè la República encara és ben present, és important que participem tots en aquest homenatge de reivindicació: de les persones que lluitaren, de les que moriren per la República i perquè un dia es puguin fer realitat les idees que defensaren.

Comissió 14 d'abril. Santa Maria del Camí, 2006.

MÉS FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS D'ENGUANY A MALLORCA

Amb una participació massiva de gent alaronera i arribada de fora poble, presidida pel senyor batle i d'altres membres del Consistori socialista, al Casal de Son Tugores s'ha fet la inauguració oficial de l'Exposició '1931. La il·lusió d'un poble; un recinte magnífic on es fa evident la gran tasca desplegada en commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la República des del balcó de l'Ajuntament d'Alaró el 14 d'abril de 1931.

Exposició republicana a la vila d'Alaró
(Foto: Picalsud)

L'exposició, que roman oberta fins al dia 7 de maig, és una ocasió magnífica per veure més de prop allò que fou i representà la República a la vila mallorquina d'Alaró.

L'acte d'inauguració, realitzat el capvespre de dissabte, dia 8 d'abril de 2006, en el qual participà la Unió Musical Inquera, s'inicià amb unes paraules pronunciades per la regidora de Cultura, pel batle president de l'Ajuntament, i pel jove alaroner Andreu Mateu Sastre qui s'adreçà a la concurrència amb aquests mots:

Públic atent a la presentació de l'acte republicà,
davant del Casal de Son Tugores, a Alaró
(Foto: Picalsud)

“Moltes vegades unes notes musicals serveixen per recordar moments importants de la nostra vida.
D'aquesta manera, la música que sonava un dia d'alegria o els sons dels dies més tristos, es queden en la nostra memòria permanentment associats a uns fets concrets.

Avui, la Unió Musica Inquera vos vol oferir un concert amb unes peces que molts podreu associar ràpidament a una època concreta.
Una interessant proposta que es vol sumar a aquest acte d'inauguració de l'Exposició '1931: La il·lusió d'un poble' que organitza l'Ajuntament d'Alaró.

Per aquesta ocasió s'ha preparat una repertori que començarà amb dos pas-dobles ben populars: Paquito Chocolatero i Amparito Roca.
Després, tenim l'honor de presentar-vos avui aquí, a Alaró, una peça dedicada a la II República que composà un mallorquí als anys 30 i que fa més de 70 anys que no s'interpreta.
Es titula 'La República en España'.
El seu autor va ser Andreu Pol, director de la Lira Capdellanense i de la Banda Republicana de Calvià, i es va estrenar l'any 1932.
Dècades després, l'any 2000, va aparèixer una còpia manuscrita de la partitura signada per Vicenç Pol, director de la Lira Esporlerina els anys 30.
Ara, la banda d'Esporles ha cedit aquests documents perquè la Unió Musical Inquera, amb el seu director, Miquel Genestra, al capdavant, poguessin recuperar aquest pas-doble.

Per acabar, vos interpretarem dos himnes que s'identifiquen amb el període republicà.
Primer de tot, la Marsellesa, himne de la República Francesa. Una cançó que sonà pels carrers d'Alaró l'any 1931 quan la gent celebrava la Proclamació.
Després, la peça republicana per excel·lència, l'Himne de Riego.

Esperam que disfruteu del concert, i que aquestes notes musicals omplin de bons records aquesta clastra de Son Tugores".

Alaró, 8 d'abril de 2006.
Andreu Mateu Sastre

D'altres actes republicans programats enguany a Mallorca.

Esquerra demana a Delgado que retiri el projecte del macroport d'El Toro per l'agressiu impacte mediambiental.
En relació amb el projecte d'ampliació de Port Adriano el secretari de Política Municipal d'Esquerra, Joan Miquel Chacon, considera que l'obra és lesiva, ja que implica un augment de l'actual làmina d'aigua del port ja existent i el nombre d'amarraments fins a un total de 85, tots ells de grans dimensions.
El projecte suposa també la destrucció del litoral calvianer, molt castigat i degradat.
Aquesta degradació es fa extensiva a caletes annexes (en total tres) i sobretot a la platja d'El Toro, lloc de gran afluència no només per veïnats de la mateixa localitat sinó també per veïnats i turistes vinguts de Son Ferrer, Santa Ponça, Magalluf i de tot el municipi en general.
Una conseqüència directa del projecte és l'ocupació de 90.000 m2 més, del litoral calvianer.

Chacón ha volgut recalcar que "és necessària la protecció de la costa calvianera com a destí emblemàtic de les nostres illes i actiu essencial per a la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans de Calvià.
Que el batlle Delgado hagi exlòs la proposta d'aprovació de l'informe favorable a l'ampliació és una victòria de la societat civil i les plataformes ecologistes".
En relació a la política mediambiental de Carlos Delgado, Chacón també ha dit, "el senyor Delgado està encaparrotat a convertir el municipi de Calvià en un gran parc temàtic per afavorir els seus interessos empresarials a costa de la destrucció del medi natural i la qualitat de vida de la gent de Calvià".

Calvià, 31 de març de 2006
Si vols col•laborar amb nosaltres fes córrer la informació.
Gràcies

Plataforma SOS Can Vairet
Pertanyem a Salvem Mallorca

Gràcies a la generosa donació efectuada per una ‘senyora anònima’, resident a la barriada palmesana d’Es Vivero, Esquerra-Illes compta, des de dia 24 de març de 2006, amb l’original del Núm. 1 de la segona època del setmanari ‘La Voz del Pueblo’, òrgan oficial del Partit Republicà Radical, fundat per Francisco Juliá Perelló.
És un número extraordinari, de 4 pàgines A5, que, fent esment del 14 d’abril de 1931, surt publicat a Palma el 23 de febrer de 1935.
Té la redacció i administració al carrer Fortuny, 1 principal, telèfon 1171.
L’exemplar es conserva en relatiu bon estat, si hom n’atén l’antiguitat.

La portada, tot recordant-ne el centenari 1835-1935, reprodueix en forma de taules de la llei els 17 drets humans proclamats per la revolució francesa l’any 1789.
Emmarquen el text 13 fotografies de personatges tan rellevants com Mariana Pineda, Riego, Torrijos, Estanislao Figueras, Joaquín Costa, F. Pi Margall, Blasco Ibáñez, Emilio Castelar, Alcalá Zamora, Nicolás Salmerón, Alejandro Lerroux, Fermín Galán o García Hernández.
Al peu de pàgina figura la dedicatòria: Mallorca a los Obreros de la Libertad.

La segona pàgina recull articles de Juan Albertí (República radical), de ‘Solidaridad Obrera de Barcelona’ (1873), de Luís Ferrer Arbona (República), de Jaime Espasas (Federalismo feudalismo), de Jaime Guasp Payeras (La república para todos).

La tercera pàgina –amb el visat de la censura i la indicació de la Impremta F. Ferrer del carrer Zavellà 17, tel. 2727 de Palma- reprodueix les dades relatives als membres integrants dels 7 centres republicans radicals que aleshores tenen seu a Palma, i d’altres centres i comitès que romanen espargits arreu de l’illa de Mallorca.

A la quarta i darrera pàgina, que fa de contraportada, apareix centrada una fotografia d’Alejandro Lerroux, que porta transcrit com a peu de foto ‘Palabras de paz para todos los hombres de buena voluntad; de odio y rencor para nadie (21 de Febrero de 1932)’.
Envolten la fotografia central d’altres escrits que signen F. Juliá Perelló (Calumniad, calumniad), Pi Margall (La razón individual – La fe razonada), Roque Barcia (Mallorca) i La Voz del Pueblo (Salud).

Bona notícia per Esquerra, el mateix dia que el president Josep-Lluís Carod-Rovira ingressa a l'hospital per una angina de pit.