Aframericanet-2011

Tres treballadors senegalesos han estat acomiadats de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor. El sindicat de la CGT-Balears, a través del secretari general Josep Juàrez s’hi manifesta públicament contrari.

El passat octubre, van ser acomiadats tres treballadors senegalesos de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor, Mallorca, per negar-se a continuar treballant cinquanta hores a la setmana, després que l'empresa (subcontractada, des de setembre, d'altra empresa privada, a la seva vegada contractada pel Govern Balear, que per la seva banda ha traslladat la competència al Consell Insular de Mallorca) els descomptés de la nòmina d'Agost els cent vint euros de complement salarial que venien cobrant.
Constatem, una vegada més, com la proliferació d'obres i serveis contractats i subcontractats (aquesta vegada amb la complicitat de les pròpies institucions) es tradueix en sobreexplotació laboral, a través d'elevació de ritmes de treball, de jornades laborals perllongades il•legalment, de l'augment de riscs de sinistralitat laboral i el saqueig a les ja de per si magres nòmines dels treballadors.

Però cal detenir-se en la condició d'immigrants, en aquest cas subsaharians, dels treballadors acomiadats, i dels altres que també han estat amenaçats amb l'acomiadament pel mateix motiu.
Entre les gestions desenvolupades per la CGT per a la seva defensa, ens varen entrevistar, donada la responsabilitat institucional en aquesta mesura discriminatòria i racista, amb la flamant Consellera d'Immigració, guiats per la llunyana esperança (ingenus que som) que les consignes llançades pel Govern del senyor Matas al voltant de la creació de la nova Conselleria es traduïssin, en la pràctica, en alguna cosa concreta.
No van faltar, en la trobada amb la senyora Pastor, boniques paraules i bones intencions, que es van completar posteriorment amb un compromís, per part de la Directora General de Treball, d’un acord de readmissió, en un posterior acte de conciliació.
Però arribat el dia de la cita en el TAMIB, i estant convocats en temps i forma, no van comparèixer ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas.
O sigui que, a més d'incomplir els compromisos i faltar a la paraula, aquesta absència els fa còmplices de la injustícia perpetrada cap als obrers immigrants.
I en comptes del promès acord, en el TAMIB ens varen trobar amb que aquestes empreses, que es nodreixen amb els doblers de tots els ciutadans, van ratificar els acomiadaments, permetent-se fins i tot formes de insultant hostilitat.
I tot això amb el suport institucional.

No ha d'estranyar que, a la primera de canvi, la consellera d'Immigració i els altres governants hagin fallat com escopetes de fira.
Bé al contrari, hagués estat una sorpresa que el PP ajudés a la solució d'un solament d'aquests problemes, i molt més que variés les seves polítiques en matèria d'immigració.
Perquè va ser el partit d'Aznar, recordem-lo, qui va aprovar la vigent Llei d'Estrangeria, prenyada de discriminació cap a l'immigrant, per a major glòria de l'Europa fortalesa.
Han estat els dirigents del PP qui han criminalitzat durant massa temps la immigració, confonent-la i barrejant-la amb la delinqüència, fins i tot de vegades amb el terrorisme.
Són ells els qui, a cada convocatòria electoral, han fomentat la por i l'odi cap als immigrants, com un mecanisme per a guanyar vots, alhora que justificaven la creixent repressió cap a aquests col•lectius i la violació dels seus drets humans.

Sembla clar que, a les nostres autoritats insulars i autonòmiques, només els interessa la part folklòrica dels nouvinguts, com una manera d'ocultar els problemes socials que provoquen les polítiques que apliquen, i de practicar un populisme caritatiu que els doni bona imatge davant l'electorat.
El seu projecte passa pel apartheid social i polític d'una immigració condemnada a ser ciutadania de segona o tercera, així com per l'enfrontament entre col•lectius socials, intentant domesticar i comprar a qui es deixi, a través de subvencions i altres prebendes.
Mentrestant, les empreses privades, contractades i subcontractades amb diners públics, trepitgen els drets dels treballadors sense que ni en el PP ni en UM (havent estat degudament informats) moguin un dit per a corregir el disbarat.
L'explotació laboral i la folklorització dels immigrants, són dues cares de la mateixa moneda.

Enfront de tot això, defensem solidàriament la igualtat de drets, de deures, i la dignitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora.
Evitem, d'aquesta manera, els pous d'exclusió social, que tard o d'hora esclatarien, com està ocorrent a França.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
Novembre de 2005.