Aframericanet-2011

Des de fa tres anys seguits, la vila mallorquina de Sineu celebra la Diada de Mallorca el 31 de desembre, amb una manifestació que hi organitza la secció local d'ERC-Illes i que recorre la vila, des de l'estació del tren fins a l'estàtua del Lleó de Sant Marc, davant la rectoria de l'església parroquial.
Enguany, el Lleó de Sant Marc s'hi queda fent flamejar la senyera dels Països Catalans!, després que s'ha llegit el manifest que es reprodueix a continuació:

Bon dia a totes, i agrair com sempre un any més primer de tot la magnífica originalitat de tots els nostres polítics locals, i a tots els parenoels enfilats als balcons que no saben on van.
Moltes gràcies.

L'any 2005 clou i cou amb un territori recorregut per esquerdes d'asfalt, gegants de formigó, i rotondes paranoiques per avançar en cercle cap a èpoques mosozoiques.
No només la natura en pateix les conseqüències.
El conjunt de la societat és també víctima de la submissió del nostre poble a uns interessos econòmics i polítics que ens són aliens i que estenen la precarietat a tots els àmbits de la nostra vida.
Una simple ullada ens deixa entreveure quina és la lògica que s'amaga darrere l'onada especuladora: tot, absolutament tot, és venal.
El capitalisme intenta convertir-ho tot en una mercaderia de la qual treure'n un benefici.
El territori, la cultura, l'ensenyament, el nostre futur han estats posats en venda.

Així, en els territoris sota la dominació espanyola, la reforma estatutària és una simple cortina de fum amb la qual emboirar el debat polític.
Fum, fum, fum. Espai sense fum!
Mentre la classe política ocupant i col·laboracionista es diverteix negociant quina ha de ser la mida de la cadena que ens ferma, cal que tenguem ben clar que cap estatut ens farà lliures.
Només la construcció nacional ens aportarà el marc polític desitjat a partir del qual començar a treballar per assolir la societat que desitgem.

De la mateixa manera, també considerem indefugible -tempus fugit- trencar amb l'actual sistema econòmic, que a casa nostra pren la forma de monocultiu turístic de secà.
De la cara que tenen, la seva profunda inestabilitat ens aboca a la precarietat laboral (contractes temporals, estacionalitat, atur...) i la demanda d'unes infrastructures del tot insostenibles, a la vegada que agreuja la crisi de l'agricultura i del petit comerç.
Cal prendre consciència que mai podrem construir cap societat realment justa i democràtica basant-nos en l'explotació de cap persona.
Cal, doncs, avançar cap a un nou sistema de relacions econòmiques que, a diferència del capitalisme, respecti els drets individuals i col·lectius dels pobles, garanteix un desenvolupament plenament sostenible i permeti l'accés de tothom als beneficis que s'hi produeixin.

La submissió als Estats espanyol i francès ha comportat també la precarització de la cultura.
La llengua catalana, tret identitari essencial que explicita la nostra forma de veure el món, és víctima encara dels atacs de l'espanyolisme més ranci i de clavegueram.
Tots coneixem quin interès tenen a Madrid per garantir la salut de la llengua catalana: cap ni un
Cal treballar per garantir el futur del català, la llengua pròpia de Mallorca, tot exigint a les autoritats que en promoguin l'ús, però a la vegada usant-lo arreu:
Hem de treballar, gaudir, estudiar, lluitar, aidar i, fins i tot, odiar en català per a poder oferir una eina d'integració ben viva a totes aquelles persones nouvingudes que s'han vist obligades a venir fins aquí per a sobreviure, cercant aire per respirar; tot sigui dit, a tots ens agrada alenar!

Cal, doncs, enderrocar aquest sistema.
Tota reforma és inútil i tan sols condueix a perpetuar la situació d'ocupació nacional i explotació econòmica que patim.
Sabem que no és una tasca senzilla, de la mateixa manera que som conscients que difícil no vol dir impossible.
Cal una resposta organitzada i unitària des de la societat del conjunt dels Països Catalans per frenar la destrucció.
Que ho vegin! Que ho sentin des dels galliners de les conselleries, constructores i hotels.
No volem estúpides reformes dels estatuts.
No tolerem cap altre atac al nostre territori.
No volem pa amb oli transgènic.
Volem uns Països Catalans lliures, no patriarcals i sense classes.
Ho volem tot i ho volem ara.
O ara o mai. Mai més ben dit!

Perquè el futur és ara i avui ja és demà i la realitat és la que és: envant de darrera i qui mos vulgui mal que rabent.
Coratge, va dir en Magí, perquè tot està per fer i tot és possible.

Independència i transgressió!
Visca la terra! Visca Mallorca! Visca Catalunya lliure!

Visca els Països Catalans, i visca el Lleó de Sant Marc!

Aquesta ja és la segona vegada que les portes de la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Palma, apareixen pintades per qualcú que no li desitja cap casta de bé.

En aquesta ocasió, es tracta d'un divendres, la matinada del 23 de desembre de 2005.

A qualcú no li ha passat pel cap una altra cosa que posar-se a pintar i embrutar les portes d'un edifici tan cèntric com el situat al carrer de Sant Miquel, de Palma. Hi ha volgut deixar ben clara la seva demanda amb un rotund Sí a la COPE.

El Diari de Balears se'n fa ressò i en publica la fotografia, reproduint declaracions de representants republicans, segons les quals s'atribueix aquest atemptat a qualque exaltat, influenciat per l'anticatalanisme que desprèn la COPE i el Partit Popular.

No sembla que sigui aquesta la millor manera d'actuar, per a una gent tan 'catòlica com Déu mana'.

Molt manco en aquests dies de Nadal, en què, més que mai, aquesta gent se sol esbravar de tota quanta malifeta ha anat fent durant tot l'any, omplint-se la boca i proclamant a bombo i platerets tot un seguit de paraules que, almanco en aquest cas, sonen ben buides: pau i felicitat i concòrdia i harmonia i bons modals i convivència...

I... què més?

Qui llegeixi pàgines com aquesta, s'informa que CC.OO. i UGT han signat l'acomiadament de 132 afiliats i afiliades de CGT a Seat amb indemnitzacions de mínims.
Segons això, s'hi diu, CC.OO. i UGT no són sindicats, sinó una xarxa de buròcrates que viu amb l'esquena dreta i que al igual que la patronal fan de la gent treballadora a la que manipulen, un objecte d'usar i tirar.
Són simples intermediaris, i uns bons gestors dels interessos del capital, que per això cobren comissions (com en el cas Citibank).

L'acomiadament de la secretària general de CGT Catalunya, o d'antics sindicalistes fins i tot de la UGT poc dòcils, té un rerafons repressiu molt important al que han fet la seva aportació els col·laboracionistes amb els patrons.
Aquests buròcrates han entès que a la SEAT hi sobrava gent, però mirau per on, no són ells els que sobren, tot i que no en foten ni brot, sinó els altres, i especialment les dones i els treballadors més combatius.

CGT no va voler signar el compromís de merda que enfonsa a 660 treballadors i treballadores a unes indemnitzacions molt per davall de les habituals (no arriben als 45 dies per any treballat per 42 mesos propis d'un acomiadament improcedent, i es queden en un màxim de 24 mesos per a gent que supera els 50 anys ).
Han venut també publicitàriament (perquè no tenen cap agafada jurídica útil als afectats i afectades) unes recol·locacions que només decidirà l'empresa d'aquí a dos anys.

CGT va lluitar i seguirà lluitant pel dret dels treballadors.
És significatiu que el mateix dia dels acomiadaments, dia 23 de desembre de 2005, de manera espontània, molts de torns de Seat han entrat en vaga mentre les seus de les Seccions Sindicals de CC.OO. i UGT eren protegides per agents de la seguretat privada.

Definir com sindicalistes a aquesta gent és faltar a la memòria històrica, es diu en aquesta plana visitada.

Poques setmanes després, dijous, dia 19 de gener de 2006, delegats sindicals de la CGT-Balears es manifesten davant del concessionari Seat al polígon d'ASIMA de Palma, rebutjant públicament aquestes maneres d'actuar de les grans empreses automovilístiques, que compten amb la complicitat manifesta de les dues organitzacions sindicals majoritàries a l'Estat espanyol.

Un dimarts i tretze, centenars de ciutadanes i ciutadans es concentren a la plaça de Cort per reclamar Drets per a Tothom.

Es manifesten contra les polítiques laborals que el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears consenten que realitzin unes empreses que, tot i esser subvencionades amb doblers públics, trauen fora un grapat de treballadors immigrants, als quals exigeixen un horari de treball superior al contractat a canvi de no res.

La manifestació, fortament vigilada per agents de la policia, -en la qual participen representants de nombrosos col·lectius, entitats, organitzacions sindicals i partits polítics- discorre des de la plaça de Cort pels carrers més cèntrics de Palma, fins arribar a la seu de la Conselleria d'Immigració i Cooperació, situada al carrer de Lluis Vives.

Tot i que no hi és present cap representant institucional, des del mateix carrer estant:
- es reclama la readmissió dels treballadors immigrants que han perdut la feina en empreses mallorquines;
- es rebutja el racisme i l'esclavitud laboral a què romanen sotmesos col·lectius d'immigrants;
- s'exigeix el respecte als drets per a tothom;
- es convida a reprendre més accions per pressionar a favor que a Mallorca es respectin els drets laborals dels treballadors immigrants.

N’hi ha que no suporten, ni amb un mínim de respecte, que la formació política Esquerra Republicana de Catalunya sigui present i actuï a Mallorca.
Tot i que, a Mallorca, hi és ben present des de fa dècades.

Més de 70 anys enrere ERC incideix en el conjunt dels Països Catalans;

A hores d'ara compta amb grup parlamentari propi al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats;

En la legislatura present, és present al Senat, a Madrid; i té un eurodiputat -eivissenc, per més senyes- al Parlament Europeu, a Brussel·les.

El cas és que, a Palma, la matinada de divendres, dia 9 de desembre, una altra vegada tornen a aparèixer pintades, estampades al portal i la façana de la seu d’aquesta formació política.
Als ulls de qualsevol que ho miri amb un mínim d'objectivitat racional, no poden ser altra cosa que l’expressió pot assenyada i gens democràtica, d’un rebuig inconsistent.

Qualcú podria explicar a què venen aquests actes vandàlics, en un immoble cèntric de Ciutat, malmenat per la pintura i el mal gust?!

No queda més remei que netejar-ho...

Per la seva banda, Joan Lladó, el president d'ERC-Illes, ha fet unes declaracions al Diari de Balears. Entre d'altres afirmacions, manifesta que els autors morals d'aquestes pintades són els mitjans que practiquen la catalanofòbia gratuïta.

Recorda que ERC ha instat diverses vegades el Govern espanyol i la seva Delegació a Balears, perquè investigui les trames d'ultradreta que darrerament estan actuant a Mallorca.