Aframericanet-2011

Daniel Raventós, prestigiós economista i professor universitari, presentat per Joan Lladó en representació d'ERC-Illes i per Josep Juàrez en representació de la CGT-Balears, ha fet una conferència al Club DM sobre un tema tan actual com és ara la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.

Comença al·ludint a possibles confusions relacionades amb aquest assumpte.
Amb les mateixes paraules, a vegades es fa referència a realitats distintes, com quan es parla de la renda bàsica i s'està referint a la carta de drets socials, o a la renda per a pobres, o a la renda mínima d'inserció, o al salari social.
D'altres vegades, amb paraules distintes, s'està al·ludint al mateix concepte; com quan es parla del subsidi ciutadà, o de la renda ciutadana o d'altres.

Defineix la renda bàsica universal com aquell ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada -treball remunerat, domèstic, voluntari-, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de la seva renda, i sense importar amb qui convisqui.

Passa a fer un breu repàs històric d'una proposta que arranca l'any 1985, quan és presentada com una via capitalista cap al comunisme.

Assenyala i rebat algunes de les crítiques que s'acostumen a fer a la proposta, referides al foment de la irracionalitat, la ganduleria, la indolència, el deixar de fer feina, la injustícia, etc.

Insisteix que es tracta d'una proposta que no va solament contra la pobresa, sinó que incrementa la llibertat individual i col·lectiva.
La renda bàsica universal no és cap subsidi per pobres, limitat i no universal, amb condicionants. No.
Diu que està ben calculat el cost de la gestió d'aquests subsidis, que va entre 1 € i 7€ per cada euro que l'Estat dóna a la gent pobra.
Mentre que la renda bàsica universal té cost administratiu públic zero; ja que es tracta de gestionar d'una altra manera l'IRPF (gestió que ja comporta unes despeses que, pel que fa a la renda bàsica es poden disminuir força, fins a més d'un 33%).
La renda bàsica universal va molt més enllà de la pobresa, incrementa la llibertat real de bona part de la ciutadania. Fet que comporta que hi siguin favorables sectors socials que van des de l'extrema esquerra fins a la dreta moderada.

Responent un bon munt de preguntes que se li han fet per part de gent assistent a la conferència, s'ha acabat l'acte organitzat al Club DM per part de la CGT-Balears i d'ERC-Illes, sobre aquesta proposta concreta de renda bàsica universal, calculada en 5.414 € anuals per persona adulta i 2.707 € anuals per persona menor de 18 anys.

Conferència de Daniel Raventós al Club DM
sobre la renda bàsica universal

Esquerra Republicana de Catalunya facilita un resum del text que lliura a Rodríguez Zapatero durant la reunió a Madrid, amb els punts pendents on es mantenen desacords relacionats amb l’Estatut (25/01/2006).

En poc més de vint-i-quatre hores, els serveis tècnics i jurídics del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, s’han afanyat a estudiar i analitzar en profunditat l’escrit recaptat sobre l’estat actual de les negociacions de l’Estatut(24/01/2006).

S’hi fa veure ben clarament quins són els nombrosos punts que no són acceptats, a hores d’ara, pels negociadors del govern espanyol.
Són moltíssims.
Afecten expressament tots els títols del redactat del text estatutari:
el Títol preliminar; el Títol I dels drets, deures i principis rectors; el Títol II de les institucions; el Títol III del poder judicial; el Títol IV de les competències; el Títol V de les relacions amb la Generalitat, amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes, amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat; i algunes disposicions addicionals.

Per veure l’abast de la retallada considerable que s’ha fet del text original aprovat pel Parlament de Catalunya, basta observar que encara queda pendent la redacció definitiva de més de dues dotzenes d’articles i disposicions addicional:

Art. 20: Eutanàsia.
Art. 40: Vida familiar i laboral.
Art. 41: Tractament de la dona.
Art. 50.4: Etiquetatge en català.
Art. 103: Mitjans personals
Art. 104.2: Mitjans materials.
Art. 111: Competència compartida.
Art. 119: Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer.
Art. 120: Caixes d’estalvis.
Art. 121: Comerç.
Art. 126: Crèdit, banca i assegurances i mutualitats no integrades al sistema de seguretat social.
Art. 127: Cultura.
Art. 131: Educació.
Art. 136: Funció pública.
Art. 140: Infraestructures dels transports i comunicacions.
Art. 141: Jocs
Art. 147: Notariat i registres públics.
Art. 160: Règim local.
Art. 172: Universitats.
Art. 176: Efectes de la col•laboració entre la Generalitat i l’Estat.
Art. 180: Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial.
Art. 182: Designació de representants en els organismes econòmics i socials.
Art. 185: Participació en els tractats de la Unió Europea.
Art. 186: Participació en la formació de les posicions de l’Estat.
Art. 195: Delegacions a l’exterior.
Art. 199: Participació en organismes internacionals.
Disposició addicional 1a: Reconeixement i actualització dels drets històrics.
Disposició addicional 3a: Traspàs de competències.

A hores d’ara, resta per saber si el Govern espanyol encara està disposat a arribar a un consens pel nou Estatut.
Això, segons declaracions dels representants d’ERC, inclou l’acceptació del terme “nació” a l’articulat, el català com a llengua preferent als mitjans de comunicació públics, el requisit de conèixer el català en l’àmbit judicial, la preeminència protocol•lària del president de la Generalitat, l’exclusivitat del Síndic de Greuges, la definició de competències compartides o la participació i representació directa de Catalunya en els organismes europeus.