Aframericanet-2011

Som a punt de conmemorar que una Resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, l'any 1999, declara el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violencia contra les Dones.

Recordam i denunciam la tortura i assassinat de tres germanes -Minerva, Maria Teresa i Patria Mercedes Mirabal- en mans de la dictadura del general Trujillo a la República Dominicana el 25 de novembre de 1960.

El moviment feminista, des de l’any 1981, reclama la data de la mort d’aquestes tres lluitadores políticosocials com a dia de lluita i denúncia de la violencia contra les dones.

Amb aquest motiu, també els partits polítics organitzen actes.
En un d’aquests, muntat per Esquerra Republicana de Catalunya al centre Flassaders de Palma, Esquerra fa propostes polítiques orientades a posar les dones al centre de la societat, de manera que les converteixin en subjectes de drets i no només en objectes de protecció.
Considera que s’ha de poder reconèixer i viure la diferència, sense que això generi violència o desigualtats.

Per això mateix, Esquerra Republicana reivindica el paper central de les dones en la societat i la necessitat de vertebrar polítiques de dones que juguin un paper central en les polítiques públiques.

Esquerra, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, no solament ho ha fet possible, també ho ha anat implantant.

Aquest 25 de novembre de 2006, les dones d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses reivindiquen la necessitat que tota la societat es conscienciï de la situació de violència que pateixen moltes dones a les Illes, i que condemni contundentment les agressions, perquè en cap cas ningú no pugui sentir que aquestes conductes són, de cap manera, tolerades.
Com a la resta de territoris dels Països Catalans, el Govern de les Illes Balears, més enllà de les paraules, cal que sigui dotat d’instruments i recursos per a l’eradicació de la violència masclista.
És necessari donar veu i reconeixement a les dones, a través d’un Consell de Dones de les Illes Balears que representi tant les associacions de dones com les d’àrees de polítiques de dones de sindicats i de partits polítics.
Aquest Consell de Dones ha de ser realment participatiu, sense ingerències de cap casta.

En aquest redol dels Països Catalans que s'anomena Palma, de moment, sembla que serveix de ben poqueta cosa que Esquerra proposi, com ja ho va fer a través dels seus portaveus Ferran Tarongí i Helena Inglada, la signatura d'un pacte a Palma que ajunti tota l'esquerra nacional constituïda pel PSM + Entesa per Mallorca + Esquerra Republicana.

Era una crida a la responsabilitat, feta el proppassat dia 24 d'octubre, adreçada tant al PSM com a Entesa per Mallorca, perquè ajuntassin esforços que s'encaminassin a constituir una esquerra nacional més consolidada.

Tot i els entrebancs sorgits fins ara, encara n'hi ha que consideren que, a Palma, no està del tot perduda la partida.

De fet, algunes de les actuacions polítiques més recents, duites a terme a la Part Forana de Mallorca, tant a Felanitx com a Manacor, han duit a prendre acords que s'orienten clarament en aquest sentit: la consolidació d'una esquerra nacional més cohesionada.

Ho diu ben clarament i explícitament Joan Lladó, el president d'Esquerra-Illes :
”L'esquerra nacional, amb tot el procés autonòmic del Bloc, s'ha fragmentat. Hem vist com hi ha hagut una divisió interna dins el PSM, arran d'aquest acord. Hem vist com Esquerra no s'ha pogut sumar a aquest acord, perquè hi havia un acord prioritari d'Esquerra Unida amb el PSM. Però el cas de Manacor ha estat diferent. L'acord a Manacor s'ha gestat entre PSM i Esquerra Republicana, que nosaltres crèiem que era el pacte natural i el pacte que hagués permès de fer un bloc ampli de l'esquerra nacional que no hagués provocat divisions internes dins els altres partits”.

A mig any de les eleccions autonòmiques i municipals, hom pot demanar-se per què deu ser que, a Palma, les coses van per uns altres viaranys.

• Quines motivacions polítiques profundes hi deu haver, perquè s'estableixi una altra casta d'aliances a Ciutat?


• Quins interessos políticopartidaris deuen estar en joc?


• A què volen jugar els cappares de les formacions polítiques amb seu pròpia i institucions públiques a Palma?


• Quin futur s'albira per a l'esquerra nacional a Palma?


• Qui està disposat a carregar-se amb la responsabilitat d'aquesta desfeta de l'esquerra nacional a Ciutat?

Del seu pa, en faran sopes, podria dir qualcú.
El fet és, emperò, que, tal com està el pati, si no van vius, només arribaran a veure caure algunes poques miques...

Un bon grapat de mallorquines i mallorquins s’han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés.
S’hi arreplega un conjunt de persones de diferents àmbits de la nació catalana que comparteixen una idea que es pot resumir així:
el benestar social dels Països Catalans depèn de l'assoliment a tot els territoris de la sobirania política plena.

S’hi veuen auxiliars administratius, empresaris, estudiants, filòlogues, gestors, guionistes, informàtics, jardiners, mestres, metges, periodistes, professors, psicòlegs, realitzadors, serigràfiques, tècnics, etc.

Hom pensa i creu que, sense sobirania plena, els Països Catalans no poden assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura que els permeti d’esdevenir una societat moderna del segle XXI.

En aquest sentit, la Plataforma va preparant el proper pas cap a la sobirania plena dels Països Catalans: l'exercici del dret de decidir o dret a l'autodeterminació.

Sobirania i Progrés sorgeix el mes d’octubre de 2006 amb l’objectiu d’estructurar un àmbit transversal propi, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general.

A hores d’ara, la Plataforma ja compta amb unes 7.000 adhesions.
En arribar a les 10.000, fa comptes de promoure:

• a) La iniciativa legislativa popular per a l’autodeterminació
• b) L’objecció fiscal a l’estat espanyol;
• c) La internacionalització dels Països Catalans.

Arribat a ca nostra, després d'haver assistit a la presentació pública del llibre de Miquel López Crespí L'obscura ànsia del cor' - 'Densa marea de tristeza'- a la Llibreria Àgora de Ciutat, m'adon que ja han començat de bon de veres els programes televisius de caire electoral.

Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! A mig any de les eleccions, quin hivern que ens espera!

Seguint un d'aquests programes, què resulta d'esperpèntic!
Em referesc a l'ofert, dimarts, 21 de novembre, a la nit, a través de TV Mallorca!

Es tracta d'un debat sobre els partits nacionalistes mallorquins. Hi intervenen en directe Joan Amer, Joan Riera, Josep Vílchez, Pere Fullana, Pere Muñoz i Tomeu Martí, conduïts pel periodista de la casa Biel Cadilla.

No hi ha cap dona que sigui present al rotlle!
S'hi respira un tuf exclusiu d'essències del PSM.

Tot ben regat amb talls d'imatges que recullen paraules de Miquel Nadal (UM), Joana Lluïsa Mascaró (PSM) i Biel Huguet (Entesa).

També hi resulta nul·la la presència de cap representant d'Esquerra Republicana!

Tothom en parla, això sí. Uns (Fullana, Muñoz) amb la pretensió de valorar més o manco positivament l'existència d'aquest partit independentista a Mallorca; d'altres (Vilchez), descarregant en aquesta formació política republicana totes les culpes, en cas que el PP aconsegueixi la majoria absoluta l'any que ve!

Primera mala i gratuïta publicitat televisiva -que jo he pogut presenciar- sobre el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses.

Es veu ben a les clares que, per a determinats mitjans televisius públics de Mallorca, Esquerra no compta per a res, ara per ara!

Ja veurem més endavant!

Dues personalitats d’Esquerra Republicana de Catalunya es fan presents a Mallorca, aquests dies, per compartir plantejaments polítics d’abast nacional:

D’una banda, la responsable d’actuacions en matèria de violència familiar del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Engràcia Querol, ofereix una conferència al Centre Flassaders de Palma.
Gira entorn dels Protocols municipals per a casos de dones en situació de violència.

Es tracta d’un dels actes programats per Esquerra en el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.

D’altra banda, l’adjunt a la Secretaria General i diputat al Parlament de Catalunya, Xavier Vendrell, juntament amb el president d’Esquerra-Illes, Joan Lladó, participen en un acte públic de precampanya electoral a Sineu. L’hi despleguen amb el lema ’L’Esquerra que avança. Objectiu 2007’. Finalitza amb una torrada per a tothom al Claustre de l’Ajuntament sineuer.

"Esquerra Republicana
fa allò que diu,
diu allò que sap,
sap allò que vol,
vol allò que cal:
La lluita democràtica
per la independència dels Països Catalans!".

Qualsevol persona, mínimament interessada a acostar-se a la gent que s'afanya a implantar i enfortir Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca, té una bona oportunitat de fer-ho aquests dies a Palma.

S’organitzen uns 'Encontres d'Esquerra-Palma 2006', on es parla del nou Govern d'Entesa pel Progrés a la Generalitat de Catalunya; com també de la desitjada presència d'Esquerra al Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma.

Entorn d’una taula, de manera senzilla i modesta, es van traient conclusions ben sucoses, relacionades amb els plantejaments polítics d’Esquerra Republicana, que hi convida tothom mínimament interessat a fer-hi aportacions positives i enriquidores.

Mentre n’hi ha que es preparen diligentment i s’afanyen a celebrar solemnement els encants d’una constitució espanyola que ignora l’existència dels Països Catalans –de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó-, d’altres no deixen mai de treballar intensament perquè la nació catalana sigui reconeguda com a tal a l’interior de la nova Europa del segle XXI, l’Europa dels pobles i les nacions que la conformen.

També a Palma.

Unes quantes setmanes passades a la República del Perú, en companyia de gent amiga i lluitadora, ajuden a copsar una mica més clarament situacions diverses que viuen i pateixen milions de persones arreu del món i de la bolla.

Han passat tres dècades des d'aquella primera visita, efectuada a la dècada dels anys 70.
Molt de temps perquè s'hi hagin arribat a produir certs canvis, si més no en aparença, que duen a pensar i creure que la situació general de la població peruana ha millorat en molts aspectes.
Els de caire urbanístic als centres de les grans ciutat serien els més vistosos.

Tanmateix, no deixa de ser cert també que l'abast de les situacions de misèria que, sobretot, a la perifèria d'aquestes mateixes grans ciutats, s'ha incrementat de manera escandalosament esgarrifosa.

Allà on no fa més de sis anys hi havia camps sembrats, a hores d'ara s'han aixecat 'assentaments humans' de milers de famílies que viuen en la més estricta de les misèries inimaginables.

Port de Huanchaco, a la riba de l'oceà Pacífic

Així i tot, també, hom pot percebre el manteniment de l'ànim i les ganes de fer-hi front, amb la lluita persistent i quotidiana de no poques persones i col·lectius que s'afanyen -tant com poden, o més- a millorar aquestes males condicions de vida de l'entorn.

Pertot arreu sorgeixen lluites populars a favor de la defensa del medi ambient, o dels llocs de treball que s'enfonsen, o de les terres que volen ocupar les empreses més poderoses, o del fons dels rius i de l'oceà que perilla, o de tantes i tantes causes que mouen a implantar iniciatives afavoridores de la defensa dels drets humans més elementals.

És el cas de la 'Comissió de la Veritat' que pretén dilucidar on han anat a parar tantíssimes de persones que han desaparegut del mapa, de manera gens clara i ben poc clarificada.

Tant de bo que, des de Mallorca estant, aprenguem a prendre mesures polítiques i socials concretes que contribueixin de manera efectiva a la millora efectiva de les males condicions de vida en què feim viure milions de persones arreu del