Aframericanet-2011

En aquest redol dels Països Catalans que s'anomena Palma, de moment, sembla que serveix de ben poqueta cosa que Esquerra proposi, com ja ho va fer a través dels seus portaveus Ferran Tarongí i Helena Inglada, la signatura d'un pacte a Palma que ajunti tota l'esquerra nacional constituïda pel PSM + Entesa per Mallorca + Esquerra Republicana.

Era una crida a la responsabilitat, feta el proppassat dia 24 d'octubre, adreçada tant al PSM com a Entesa per Mallorca, perquè ajuntassin esforços que s'encaminassin a constituir una esquerra nacional més consolidada.

Tot i els entrebancs sorgits fins ara, encara n'hi ha que consideren que, a Palma, no està del tot perduda la partida.

De fet, algunes de les actuacions polítiques més recents, duites a terme a la Part Forana de Mallorca, tant a Felanitx com a Manacor, han duit a prendre acords que s'orienten clarament en aquest sentit: la consolidació d'una esquerra nacional més cohesionada.

A mig any de les eleccions autonòmiques i municipals, hom pot demanar-se per què deu ser que, a Palma, les coses van per uns altres viaranys.

• Quines motivacions polítiques profundes hi deu haver, perquè s'estableixi una altra casta d'aliances a Ciutat?


• Quins interessos políticopartidaris deuen estar en joc?


• A què volen jugar els cappares de les formacions polítiques amb seu pròpia i institucions públiques a Palma?


• Quin futur s'albira per a l'esquerra nacional a Palma?


• Qui està disposat a carregar-se amb la responsabilitat d'aquesta desfeta de l'esquerra nacional a Ciutat?

Del seu pa, en faran sopes, podria dir qualcú.
El fet és, emperò, que, tal com està el pati, si no van vius, només arribaran a veure caure algunes poques miques...

Un bon grapat de mallorquines i mallorquins s’han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés.
S’hi arreplega un conjunt de persones de diferents àmbits de la nació catalana que comparteixen una idea que es pot resumir així:
el benestar social dels Països Catalans depèn de l'assoliment a tot els territoris de la sobirania política plena.

S’hi veuen auxiliars administratius, empresaris, estudiants, filòlogues, gestors, guionistes, informàtics, jardiners, mestres, metges, periodistes, professors, psicòlegs, realitzadors, serigràfiques, tècnics, etc.

Hom pensa i creu que, sense sobirania plena, els Països Catalans no poden assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura que els permeti d’esdevenir una societat moderna del segle XXI.

En aquest sentit, la Plataforma va preparant el proper pas cap a la sobirania plena dels Països Catalans: l'exercici del dret de decidir o dret a l'autodeterminació.

Sobirania i Progrés sorgeix el mes d’octubre de 2006 amb l’objectiu d’estructurar un àmbit transversal propi, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general.

A hores d’ara, la Plataforma ja compta amb unes 7.000 adhesions.
En arribar a les 10.000, fa comptes de promoure:

• a) La iniciativa legislativa popular per a l’autodeterminació
• b) L’objecció fiscal a l’estat espanyol;
• c) La internacionalització dels Països Catalans.