Aframericanet-2011

Al Bosc de la Memòria Republicana de Calvià, una vegada més, s'ha convocat una altra concentració cívica de condemna, pels atacs que s'hi han tornat a cometre als inicis d'aquest any 2007.

No n'és la primera vegada. D'altres concentracions cíviques s'hi han fet allà mateix per aquest mateix motiu.
El mes de juny de 2005, per exemple, quan davant dels assistents l’orador infatigable, Pere Morey i Servera hi manifestava públicament:
”Nosaltres no ens cansarem de venir aquí, cada vegada que s’intenti fer desaparèixer un sol arbre d’aquest Bosc de la Memòria. A veure qui es cansa primer: ells de tallar-ne o nosaltres de venir-hi!”.

Segons es manifesta, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca ha expressat el seu enèrgic rebuig i la seva més profunda condemna pels atacs perpetrats el darrer cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc de la Memòria a Bendinat.
Es prega, d’altra banda, la difusió del Comunicat de Memòria de Mallorca davant el nou atac contra el Bosc de la Memòria.

Un cop més, ha estat malmès aquest Bosc que pretén mantenir ben viva a Mallorca la Memòria Republicana, en homenatge als homes que donaren la vida per la llibertat, durant la Segona República espanyola

Un motiu més a afegir a la llarga llista ja exposada fins ara, que contribueix a fer veure més clarament la necessitat imperiosa que tenen les institucions públiques mallorquines de poder comptar amb aquest aire fresc que representa Esquerra Republicana a les properes eleccions autonòmiques i municipals.

Una gent que, insistesc, s'afanya a ser:

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

En el cas de Calvià, com en tants d’altres indrets de les Illes Balears i Pitiüses, i d’arreu dels Països Catalans, per damunt tot Esquerrana.

Això vol dir, entre d’altres aspectes, que s’afanya a ser una gent amb grans dosis d'honestedat i honradesa personal i pública.
Si més no, per acollir o atendre adequadament qui s’expressa així de clar quan li ho demanen:

• - “Em semblen bé les actuacions públiques d'ERC, tenen un component de conscienciació nacional que fan reflexionar el país. Però penso que hi ha un punt que ens estem oblidant: nosaltres som Esquerra i no em sembla que fem una política prou d'esquerres. Veritablement fem una política de Catalunya i si fa no fa republicana, però no em sembla d'esquerres i aquest fet crec que hauria de quedar més clar.” (LM)
• - “Som militant del PSM fa molts anys, però clar, decebuda i desencantada per la manca de definició i claredat en el projecte de país que ens proposen; i no únicament per això, sinó que aquest vaixell va cap a la dreta i jo vull anar cap a l'esquerra i no hi ha manera d'agafar el rumb. Per això he de dir que en més d'una ocasió he votat ERC i ho continuaré fent; ara per ara és un conflicte que no he resolt i que té difícil solució; l'únic que sé és que un bon dia penses 'i jo que hi faig entre aquesta colla amb la que no em sent a gust ni m'identifico el més mínim'. I així estan les coses. No sé si és que el PSM ha evolucionat cap a no sé on i jo m'he perdut alguna cosa, o és que som jo la que he evolucionat a un altre ritme i allò em pareix totalment obsolet. No he anat a gaires actes públics d'ERC a Mallorca i el que m'arriba és pels mitjans de comunicació principalment TV3 i Catalunya Radio i he de dir que m'entusiasma Josep-LLuís Carod-Rovira: la seva valentia sembla un iceberg dins aquest mar de monotonia i persones grises que ens tenen cansats de sentir el mateix. Tant me fot que es faci fotos amb corones d'espines i que se'n vagi a Perpinyà tantes vegades com vulgui. Em trec el barret. Els seus llibres són la meva Bíblia. No sé si serà un efecte mediàtic, pot ser si, però l'admiro. (MC)
• - “Per una acció política honesta i efectiva, s'ha de tenir projecte, s'ha de gestionar i s'ha de fer política per sumar gent als projectes de canvi i garantir la seva solidesa i continuïtat. Des de la meva visió ERC fa la part de la política, i de forma peculiar. ERC aporta uns matisos interessantíssims al panorama català i l'espanyol. Carod em va impressionar, tant per la seva capacitat de comunicar amb una forma nova un discurs radical, com per la capacitat aparent de congeniar amb pragmatisme amb les altres forces que formen el govern. Carod a més podia ser el recanvi al catalanisme de dretes que ha esgotat el seu cicle. Durant uns mesos el vaig tenir a la meva escassa galeria de mites i en vaig fer publicitat del que jo pensava que era el gran descobriment d'una nova manera de fer política. No n'he estat seguidor, però el vaig valorar molt.” (PP)
• - “Mai no m’he compromès amb cap partit polític i tampoc no he estat mai satisfet de cap d’ells al 90% o més, però sí hi he estat en un percentatge de més del 70% moltes vegades i aquesta satisfacció coincidia amb partits nacionalistes i d’esquerres... Sobre les actuacions públiques d’Esquerra Republicana de Catalunya he de manifestar que unes vegades m’han satisfet i d’altres m’han decebut; m’han satisfet quan han defensat amb coratge els nostres trets identitaris i els nostres euros a Catalunya i a Madrid, i m’han decebut quan han corregut pels passadissos del Congrés per aprovar els pressupostos presentats; m’han satisfet les actuacions de Bernat Joan i Marí al Parlament europeu, i m’ha decebut l’invisible programa de normalització lingüística de la Secretaria General corresponent al Principat; em satisfan els desigs d’avançar cap a una major sobirania política, i em deceben les moltes concessions i renúncies, que no entenc. En definitiva, el balanç no és del tot encoratjador, però sempre queda una petita escletxa per a l’esperança. La nostra nació necessita Esquerra Republicana de Catalunya amb homes honests i compromesos que ens acostin a aconseguir els objectius de sobirania desitjats... En Josep Lluís Carod-Rovira és molt necessari a Esquerra, però necessitam que no es torni a equivocar.” (LL)

D’altres enllaços interessants:

• Calvià: nou atac feixista contra el Bosc de la Memoria
• Ateneu Llibertari Estel Negre

Alaró, al Casal de Son Tugores, Esquerra organitza un acte públic dissabte, 27 de gener, a les 20 h.
Hi intervenen Bernat Joan candidat d’Esquerra al Parlament de les Illes Balears, Joan Lladó, candidat d’Esquerra al Consell de Mallorca, i Joan Vicenç Lillo, representant d’Esquerra-Alaró.
Tema de la trobada: Esquerra. L’opció republicana per a Alaró.

No pot ser de més rabiosa actualitat, com deia aquell!

Joan Vicenç Lillo,
representant d'Esquerra-Alaró

Engrescat en la tasca d’anar esbrinant fil per randa tot allò que comporta l’Esquerra que escolta, avança i creix a Mallorca, tot una sèrie d’escrits que ofereixen reflexions i anàlisis sobre aquesta realitat política cada cop més consolidada arreu dels Països Catalans, la gent republicana de la vila mallorquina d’Alaró organitza aquest acte públic i hi convida tothom que hi pugui tenir interès.

És una bona oportunitat per fer veure ben a les clares allò que comporta l’aire fresc que representa per a les institucions públiques mallorquines aquesta opció política que, sens dubte, tornarà a ser-hi present a partir del proper mes de maig.

Es tracta d’una gent que hi vol romandre activament:

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

En el cas d’Alaró, com en tants d’altres indrets de les Illes Balears i Pitiüses, i d’arreu dels Països Catalans, per damunt tot Republicana.
Amb capacitat de respectar i fer respectar al màxim les persones, els col•lectius, les institucions i els recursos públics, com a dèria fonamental del republicanisme més intens.
Si més no, perquè es vol fer ressò d’això que diu una gent com aquesta –o, si més no, que hi pugui servir d’aixopluc-:

• - “A Mallorca sociològicament és difícil admetre el nom d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'època de la II República, quan tengué gran força a l'illa, crec que simplement s'anomenava Esquerra Republicana. Així crec que s'hauria d'anomenar. Així també podria actuar a totes les terres dels Països Catalans. Per ara és la força política que més clarament defensa els interessos de l'illa. Molts estam defraudats de tots els partits polítics. El Pacte de Progrés fou un frau a la ciutadania perquè cada partit cercava principalment el seu propi interès. Esquerra, més que una feina de partit com fan tots els altres, crec que ha de fer una nova forma de fer política, encara que no sigui immediatament rendible. Ens cal una altra democràcia. Jo us deman que Esquerra no sigui un partit més, sinó que ajudi a viure més solidàriament com a poble i per això s'escau un plantejament valent i decidit d’una nova manera de viure. Cal: Conèixer bé la nostra història, Veure la realitat actual que vivim a l'illa, al continent i al món; Tenir un plantejament organitzat respecte a una nova ciutadania local i universal; Tenir fe i esperança en el projecte i crear xarxa.” (RG)
• - “Esquerra només ha de donar suport al govern de Catalunya amb les lleis que estiguin d’acord amb el seu ideari i res més. Tots els consellers i directors generals, etc. d’Esquerra que “xupin del bote” que abandonin. Això que deman, sé que és molt difícil, costa molts de sacrificis i moltes renúncies, però crec que és l’únic camí. D’en Carod-Rovira, deman que capitanegi aquestes idees i que en sigui el motor per dur-les a bon terme. Si és possible hauríeu d’arribar a un acord amb el que resta del PSM i altres partits independents que hi ha a molts de pobles per assolir una Esquerra Republicana forta. Que a la premsa hi hagi més presència vostra amb articles contra la política del govern Matas (hi ha molts de motius). L’altre dia va sortir-ne un sobre la reforma estatutària escrit per Bernat Joan. Crec que altres membres del partit s’haurien de manifestar més, a fi que es conegués millor Esquerra Republicana a Mallorca.” (RP)
• - “ERC representa en certa manera l'herència de la II República i també el "fracàs" del "pacte de la transició" orquestrat pel PCE; UCD, CiU, AP i PSOE que va consolidar la monarquia neofranquista, criminalitzar el dret d'autodeterminació dels pobles i negar la recuperació de la memòria històrica de la República i de la lluita antifranquista... tot això unit a l'esgotament del discurs de la dreta pujolista, va portar a que bona part del poble català confiàs en l'Esquerra. L'actuació pública d'ERC ha estat massa marcada pel repartiment d'àrees de poder amb el PSC i ha callat, o tingut una tèbia resposta davant del "continuïsme" repressiu com ho representen els casos dels obrers de Sallent o Miniwatt, els joves de Sabadell o Terrassa, o els del 0'7 acampats a BCN. També, i això si que és imperdonable, ERC ha aprovat la intervenció militar contra el poble afganès (fent costat a Bush i els govern titella d'empresaris del petroli i senyors de la guerra) i contra el poble haitià (defensant el cop d'estat contra el govern electe d'Aristide, també de bracet de l'oncle Sam). En altres aspectes, i en relació al País Basc, ERC ha tingut molt lloables opinions polítiques a favor del diàleg i la pau. També la defensa de la societat laica i feminista, dels drets civils (immigrants, homosexuals...), contra la tortura han estat aspectes positius del "factor ERC". Carod-Rovira ha estat un polític que ha fet molt per ensorrar la farsa del "pacte de la transició", s'ha atrevit a parlar amb ETA, ha tengut iniciatives de pau que qüestionen el marc de "pensament políticament correcte neofranquista", i ha defensat a cara descoberta i sense embuts el que significa Esquerra Republicana de Catalunya... i per tot això la "brunete mediàtica" l'ha declarat l'enemic públic. A bona part del PSOE tampoc li agrada. A més, ERC no s'ha sabut defensar dels reaccionaris atacs dels "patriotas" Rodríguez Ibarra i Bono. ERC a Mallorca crec que encara viu el post-pacte i la necessitat d'ensorrar el PP, quan la tasca principal a desenvolupar ha de ser recuperar la capacitat de resposta dels moviments socials. Ha fet un treball molt interessant a la part forana. Qüestionar el PerroJota és important, però ho és molt més el cas dels avions-presons de la CIA a Son Sant Joan...” (MT)

Lluny d’acoquinar-me, el fet que qualcú em vol donar lliçons d’humilitat i altres herbes... Que reacciona reconeixent que roman bocabadat o astorat... Que qualifica com una parida la publicació d’aquests escrits que he encetat amb el títol L’Esquerra que escolta, avança i creix a Mallorca, em serveix d’estímul i m’esperoneja a continuar-ne la penjada en aquest blog, amb moltes més ganes i més gran coratge encara.

Em fa veure ben a les clares que, efectivament, la societat mallorquina necessita més que mai l’aire fresc que comporten les polítiques republicanes que ha d’impulsar i promou-re Esquerra a les institucions públiques mallorquines on serà present a partir del proper mes de maig.

Si més no, per rompre amb aquesta dinàmica tan perversa que s’encarreguen d’escampar-hi la resta de partits convencionals: la que duu a pensar i creure tant en el poder i la força del PP, que oblida i passa per alt els centenars de milers de votants que li donen suport...!
D’aquesta gran massa de la població mallorquina, ni se'n parla!
Quan tothom sap que, si es vol acabar amb els desastres que cometen els governants de dretes, s’ha d’acabar amb el suport electoral que els donen els milers i milers de votants de dretes que hi ha a Mallorca!
Poden preocupar les actuacions nefastes dels polítics de dretes, sens cap dubte; però han de preocupar, molt més i sobretot, aquells milers de votants de dretes que col•loquen polítics de dretes a les més altes esferes del poder polític illenc!

Per això, des de l’experiència política que donen dècades de dedicació intensa a tasques cíviques, m’atrevesc a reclamar aire fresc, de caire republicà, a les institucions públiques mallorquines, amb persones capaces de mostrar-s’hi:

• A tentes
• I ndependentistes.
• R epublicanes,
• E squerranes,

• F alagueres,
• R epresentatives,
• E ngrescadores,
• S ocialdemòcrates
• C atalanes.

Si a l’escrit anterior, feia una valoració molt positiva de la persona que, en la seva tasca política a l’interior d’una institució pública, esdevé capaç de ser considerada atenta, en aquest altre vull reclamar-hi la presència d’aquelles persones que s’hi mostren independentistes.

Hi manca gent amb ganes de fixar Mallorca, i la independència dels Països Catalans, en el marc públic europeu.

Si més no, per satisfer determinades aspiracions que manté una certa gent i per respondre a la que manifesta:

• - “De l'any 1989 ençà i de manera lenta però segura ERC ha aconseguit introduir dins la societat dels Països Catalans els fonaments perquè l'independentisme de cada vegada sigui una cosa més ben acceptada. Amb això i amb la constància que les coses es fan mínimament bé en tenc prou per estar convençut que avui l'eina per arribar a la independència és Esquerra.(LJ)
• - “ERC resulta ara per ara una força molt important per obrir la política-societat de l'estat espanyol a la plurinacionalitat, confederació, democratització, independència, etc. Personalment considero que s'ha de persistir en aquest front – objectiu polític del qual depèn, en gran part, la convivència harmònica i en pau a tot l'estat i especialment a Euskal Herria. Per finalitzar penso que és just i necessari prioritzar l'esforç en aquest camp, malgrat que també sigui legítim focalitzar les energies en altres àmbits, socials, etc. Les actuacions públiques d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca veig que són correctes, tira tira, fent feina, creant xarxa, moderades, obertes, bona línia.” (IN)
• - “En consonància amb la assumpció per part del partit de l'ideari independentista, Esquerra adopta la nació completa com a àmbit de referència política... Al llarg d'aquests anys les accions del partit s'han encaminat en estirar del carro de l'independentisme i incidir en el camp de les idees dins sectors de la societat... Avui a Mallorca hi ha més independentistes que mai no hi havia hagut... El projecte d'Esquerra a Mallorca com a la resta de la nació no és cosa d'un dia, és una carrera de fons” (LL)

Una bona candidatura republicana als Ajuntaments de Mallorca l’any 2007 ha d’anar encapçalada per gent jove. Ha de ser dona. I ha de conjugar –és el que pens- tot un seguit de qualitats i actituds característiques que contribueixin a aportar-hi aquell aire fresc que les institucions públiques mallorquines necessiten hores d’ara:

Per això, m’atrevesc a assenyalar que cal que sigui persona

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

Primerament, consider que ha de ser una persona Atenta...
Amb empenta i experiència pràctica, adquirida amb l'acció cívica realitzada a l'àmbit públic de la societat civil mallorquina.
Si més no, per anar escampant, arreu del municipi, grans dosis d“afecte, complicitat i il•lusió pels dies que vendran”.
De manera que encerti a acostar-se a una certa gent, i a escoltar-la, per exemple, a aquella que manifesta que no n’acaba de tenir una coneixença suficient:

• - “Del que fa ERC a Mallorca no en sé res; crec que si de cas, tindríeu que fer més publicitat.” (BM)
• - “Jo no sé quines actuacions ha tengut Esquerra Republicana a Mallorca. Segur que n’ha tengut, però no les conec. Em sap greu, perquè hauria de tenir-ne coneixement. Sí, he llegit alguna carta, algun escrit, al referèndum europeu va fer alguna cosa, però no en sé més”. (VB)
• - “Seguesc molt poc ERC a Mallorca i l'existència d'ERC a Mallorca no l'acab de veure bé. Em costa, vaja. De tota manera, les coses són així com són... Només em preocupa que el nacionalisme d'esquerra va de cap a caiguda. De cada vegada pens més que això del PSM i ERC no pot ser. Alguna cosa s'ha de fer. No sé quina. En tot cas cap dels dos pot fer-se el ‘xulo’... En general tenc la impressió que a Catalunya està donant la imatge d'un partit gran i preparat políticament. La imatge que té a la resta d'Espanya és dolentíssima. Sou els dimonis, molt més que CiU.” (CT)
• - “Tot i que veig les actuacions públiques del president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, com les d’una persona de seny que aspira a una meta ambiciosa, però amb mesura; les actuacions públiques d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca no es veuen molt. Hauria de cercar la convergència amb altres forces afines.” (BS)
• - “Sobre Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca només sé la gran quantitat de vots que ha fet desaparèixer al PSM i que els vots que obté encara són massa ínfims; no sé si la capacitat d’implantació és forta o fluixa, no en tenc les dades, però em semblen bé tots els actes que organitza ja que es demostren ganes i capacitat de feina, encara que jo per motius familiars no hi puc assistir tot el que desitjaria, però tot i la bona feina, no sé si arribarà a ser rendible, encara que el guany amb en Bernat Joan crec que és incalculable.” (JL)
• - “No segueixo suficientment de prop la política estatal, però en general crec que allò que he vist, amb l'escenificació de desencontres amb el tripartit, més aviat li va d'allò més bé a ERC... Carod-Rovira és un element útil per a fer notòries les dissensions. Es la marca del moment. No estic segur de cap on voleu tirar, estic bastant despistat amb això, de totes formes crec que la irrupció d'ERC pot beneficiar.” (AT)
• - “Me sap greu no tenir prou informació com per donar una resposta més aclaridora, però hi ha dos fets sobre els quals sí que tenc una opinió: he defensat públicament la intervenció d'un diputat d'ERC en l'afer del xulopiscinas; i, contràriament al que va dir no sé quí d'ERC, consider que els soldats nascuts a l'estat han de seguir a Afganistan, tota vegada que és en missió humanitària de debò, i sota la bandera de la ONU. Dir el contrari és, paradoxalment, fer-li el joc als barruts del PP. Au, salut i canya als metabords (un fill de **** no és més que un accident laboral; un metabord ho és per decisió pròpia)”(MP)

Enmig de tot aquest panorama, veig que persones tan atentes com Ferran Tarongí, candidat d’Esquerra a l’Alcaldia de Palma; o Josep Martí, candidat d’Esquerra-Independents a l’Alcaldia de Binissalem, són algunes de les que poden portar l’aire fresc del republicanisme que les institucions públiques mallorquines necessiten hores d’ara.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 2007

Per a la gent que té qualque litigi amb la companyia aèria Air Plus Comet, a mida que passen els dies, i ens endinsam en l'any 2007, es van aclarint les dades del panorama que presenta una situació cada cop més inexplicable, desconcertant i desesperant.

Fins i tot la plantilla dels treballadors de la desautoritzada companyia aèria Air Madrid refusen l'acord assolit entre el Ministeri de Foment i l'aerolínia Air Plus Comet.

En reclamen una renegociació.

No solament addueixen motius de caire laboral estricte.
També volen que es contrastin aspectes relatius a la seguretat de la companyia. Consideren que s'han de tenir ben presents les opinions nombroses que es reflecteixen recentment als mitjans de comunicació.

Amb tot quant s'hi publica, hom va trobant una mica més de llum.
Pot assabentar-se, per exemple, que el Grup espanyol Marsans, presidit per l'empresari Gonzalo Pascual, fa part d'Aerolíneas Argentinas.
O que aquest mateix senyor Pascual és el president d'Spanair i vicepresident d'Air Plus Comet, Aerolíneas de Baleares i Pullmantur.

Ara i així s'expliquen moltes coses!

S'explica, per exemple, la instal·lació d'una empresa argentina d'embalatge de maletes com SecureBag al mateix aeroport de Son Sant Joan.

Ja no sorprèn saber que la dita empresa té la seva seu central a l'Argentina, concretament a Buenos Aires...

També s'expliquen situacions com la del canvi d'avions a l'aeroport de Barajas.
En lloc de volar al Perú en avió d'Air Plus Comet com és previst, s'hi vola en avió de Pullmantur.

S'hi confirma també allò que s'ha patit en pròpia carn, en trobar a la xarxa un munt d'opinions coincidents al cent per cent amb les pròpies.
Com és el cas de la gent que expressa:

• Air Plus Comet és una companyia aèria que deixa molt a desitjar. Si Air Madrid era regular, Air Plus Comet li va darrere... Seguretat, senyora ministra? Voli vostè amb Air Plus i llavors ja en parlarem, de seguretat, serietat... Simplement, una vertadera vergonya...

• Air Plus Comet està gestionada amb mà dura que extorsiona hostesses i pilots en les seves funcions, a fi d'extraure'ls el rendiment màxim amb el cost mínim i el màxim nombre d'hores laborables. Per qualque cosa més de 31 pilots l'han deixada al llarg de la seva història... Les nòmines dels pilots estan dissenyades de manera que si un pilot no vola o vola poc durant un mes, només cobra el salari mínim; i si vola molt, cobra més. Amb aquest sistema, el responsable d'operacions de vols de la companyia utilitza les programacions dels pilots com a arma d'extorsió perquè compleixin els requeriments de la companyia segons corresponguin i per il·legals que siguin (subxàrters pel món), condicionant d'aquesta manera els pilots si volen cobrar més, fins i tot programant-los serveis en dies lliures...
• Air Plus i Pullmantur són igual de pirates que Air Madrid. L'única diferència és que aquests saben suvornar i els altres no tant.

Se n'hi afegeixen d'altres opinions que manifesten:

• Anam molt malament. Si no ho record malament, l'OCU qualificà Air Plus i Air Madrid com les darreres, o sigui les pitjors d'un llistat de companyies aèries. Anam de mal a pitjor...
• Air Plus = fems! Com aquell qui diu de “guatemala” a “guatepitjor”. Si pensen que Air Madrid era dolenta, no saben allò que és Air Plus...
• Crec que s'hauria de fer una inspecció completa a Aviació Civil, ja que és aquí on tot es mou. És una vertadera vergonya. D'Air Plus s'ha sentit a dir de tot, fins i tot més que d'Air Madrid. Però aquí segueix. No ho entenc. Tota la gent que ens dedicam a l'aviació sabem com es mou tot a l'entorn d'Air Plus. Hauríem de contactar amb algun programa de la tele, però sense mentides. Jo em deman: com és possible que, després de tancar una companyia amb tants de retards, manca d'avions, avions inutilitzats, donen les rutes d'aquesta companyia a una altra que té els mateixos o pitjors retards, la mateixa o pitjor manca d'avions per cobrir aquestes rutes...
• No sé com seria Air Madrid, però Air PlusComet és la pitjor companyia amb la qual he volat en tota la meva vida. Tenc per costum viatjar molt i vos puc assegurar que, com aquesta companyia, en ma vida no n'he vist cap d'igual: retards continuats (diuen que s'ha d'esperar l'avió anterior), avions bruts, Airbus vells de fa 20 anys, butaques rompudes, xicles al trespol, comentaris impropis de pilots, llums que no funcionen, espai reduïts entre butaques velles i brutes, sensació d'ofegament, etc. Vaja quin viatge, quin suplici haver de passar 8 hores seguides en un avió d'aquesta companyia (de Madrid a Nova York). Esper i desig que no passi cap desgràcia, però vist el que s'ha vist...
• Déu meu, Air Plus, la companyia més bruta, perillosa i pirata de tot Europa. Al seu costat, Air Madrid era exemple de gestió i seguretat... Recomanar-li a Foment que la propera vegada que vulgui fer un regalet als seus col·legues, no ho faci d'una forma tan grollera i barroera. Mostren el llautó a quilòmetres de distància...