Aframericanet-2011

Tot d'una que aterram a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima, ens adonam que d'ençà la darrera visita efectuada al Perú l'any 2006, les instal·lacions aeroportuàries han canviat moltíssim. S'han modernitzat força.

Passam pels controls de policia on es revisen els passaports i es tramiten els ingressos legals al territori. Tot ocorre amb total normalitat. La proverbial delicadesa de tracte per part del personal d'immigració s'hi fa present tot d'una. Malgrat les llarguíssimes coes que arriben a fer-se, un cop s'hi acosten els prop de 600 passatgers del vol d'Air Plus Comet procedent de Madrid que acaba d'aterrar. Un vol de dotze hores de durada, en el trajecte del qual s'ha servit a la clientela una menjada discreta als inicis i un senzill piscolabis al final.

Encara fa fosca, quan arribam a Lima. La il·luminació elèctrica roman totalment encesa a les instal·lacions aeroportuàries.
Ens dirigim cap al recinte destinat a la recollida d'equipatges. Ens posam a observar les cintes, amb la finalitat d'agafar la nostra maleta, la que hem embarcat a Palma, després d'haver-la posada en mans de personal de la companyia aèria Spanair que n'ha fet la facturació pertinent.

Mentre miram i remiram, ens adonam que hi ha gent que troba les seves maletes. D'altres, en canvi hem de romandre a l'espera que compareguin les nostres . La sorpresa és que passa el temps i passen les maletes i la nostra no es veu enlloc. Fins que s'acaba... I la nostra maleta, no l'hem vista... Incomprensible... Inesperat... Increïble... Insòlit!

Comprovam que la nostra única maleta que hem facturat a Palma, abans d'emprendre el vol amb Spanair, després d'haver-la fet embalar amb plàstic per motius de seguretat, durant el trajecte s'ha perdut pel camí i no ha arribat a Lima!

Què fer en una situació com aquesta? A qui s'ha de recórrer? Quins tràmits cal fer? N'hem de fer la denúncia pertinent i signar la corresponent reclamació davant la senyoreta A. Porta l'uniforme roig que la identifica com a representant de la companyia aèria amb la qual hem volat des de Madrid fins a Lima, la companyia Air Plus Comet.
Amb gran amabilitat s'afanya a dir-nos que farà tot el possible perquè ens arribi com més aviat millor...
Mentre ens fa aquesta afirmació, ens topam amb una senyora que ens diu que ja és de retorn a Europa i que, durant la mesada que ha passat al Perú, no li ha arribat a arribar la maleta perduda...

Començam malament.
Es tracta d'un viatge que estam preparant des de fa mesos.
Només tenim una idea: tornar a passar per aquells indrets del Perú on havíem passat 30 anys enrere i recollir-ne les impressions rebudes, prendre'n bona nota, completar-ne l'edició d'un llibre, conviure altra volta amb la gent que encara hi queda...

Ens cal material, instrumental, documentació, fotografies, gravadores, ordinador, etc.
Al mateix aeroport de Son Sant Joan tot queda ben embalat dins una maleta protegida per Securebag, un sistema de protecció integral amb el qual, segons s'indica clarament al tiquet, tens a les mans la “solució integral per al teu equipatge”, “el seu equipatge està segur”, “protegeix tot quant vulguis”.
Pagam els 6 euros de rigor!

Contents pels seients que se'ns assignen -2A i 2B- en un vol que, des de Madrid fins a Lima, dura més de 12 hores, miram d'embarcar-nos en el vol de la companyia Spanair que ha de sortir de Mallorca cap a Madrid a les 17:00 hores.
No ho fa fins a les 18:30 hores. Se'ns dóna com a recompensa a tots els passatgers un bitllet que ens ha de permetre fer un vol en la mateixa companyia aèria en millors condicions econòmiques... amb un 20% de descompte!

A l'aeroport de Barajas, mentre feim coa llarga davant la sortida cap a l'avió d'Air Plus Comet -que és l'encarregada de dur-nos des de Madrid fins a Lima- sentim per les altaveus que es va cridant gent... a nosaltres també... A Palma han comès un error greu. S'han equivocat. Ens han assenyalat les butaques de la fila 2A i 2B, però aquestes -se'ns diu- pertanyen a la classe primera i nosaltres tenim bitllet de turis, -se'ns diu-.
De res no serveixen les queixes, ni els raonaments, ni les lamentacions, ni les explicacions, ni res de res: hem de volar en les butaques de la fila 30A i 30B!

Malament començam aquest llarg viatge. Molta d'altra gent també es queixa d'aquesta mesura adoptada, totalment desencertada i ben poc respectuosa amb la clientela.
Per si això no bastava, l'estretor entre files i files de butaques és tanta que la família d'un jove minusvàlid, de nom Fèlix, tan alt com una torre, es queixa tant de les condicions indignes en què han de viatjar, que aconsegueixen que se'ls assignin unes altres files més confortables... en primera categoria. La tossuderia persistent de la mare aconsegueix aquests bons efectes.

Els espais destinats a portar les bosses de mà son tan reduïts que no hi caben ni les més petites que s'acostumen a portar en viatges tan llargs com aquest (12 hores seguides Madrid-Lima).
Molts passatgers es queixen d'això, i no els queda més remei que lliurar-les a la tripulació perquè les depositi a les bodegues o en altres indrets allunyats d'allà on s'han d'asseure. Cosa que continua provocant queixes i protestes.

L'aire condicionat surt a pressió forta damunt del cap d'un passatger tan afectat que reclama una solució immediata a aquell problema.
Després de molts esforços inútils, i transcorregut molt de temps en aquella mala situació, s'aconsegueix que la tripulació l'aturi...

No acaben aquí els primers ensurts. En lloc de viatjar en un avió de la companyia Air Plus Comet, sense cap casta d'explicació se'ns fa pujar a l'interior d'un avió de la companyia Pullmantur 740-200 que, en lloc de sortir a les 22:30 com era indicat, ho fa a les 23:45, amb una hora i quart de retard, sense cap casta d'explicació.

Arribam a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima a les 04:30 hora local (11:30 hores a Madrid). I anam cap dret a la recerca de la nostra maleta...

Em pensava que havia fet llarg, sobre la companyia aèria Air Plus Comet i l'altra amb la qual combina vols interoceànics,Spanair.
Però un recull d'opinions reflectides a la xarxa, em porten a pensar que encara he fet curt amb, l'escrit que he penjat en un dels meus blogs.

Amb el títol Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair, em manifest com una de les moltíssimes persones que s'ha sentit ben maltractada, com a passatgera i client, per aquestes companyies aèries.

N'explic breument el motiu principal: la pèrdua definitiva de la meva maleta en un vol transocèanic, valorant-ne el contengut en uns 12.000 euros, no va més enllà de la ridícula compensació de 500 €!

Són opinions que tenen molt a veure amb les situacions patides, des que et poses en mans d'aquestes companyies en sortir de casa teva, fins que te'n pots arribar a desfer quan hi tornes!

Parlen de l'espai mínim entre seient i seient, com molt encertadament assenyala el periodista gironí Toni Dalmau al seu Diari de l'absurd. El blog de l'absurd diari: una mirada irònica a l'actualitat.

Però és que encara n'hi ha moltíssimes més. Com l'opinió que manifesta Desconfiança amb el personal.
De manera molt gràfica explica com arriba a desaparèixer part del contengut de les bosses de mà que no caben dins la cabina:
“Fa dues setmanes els meus pares viatgen al Perú retornant de les vacances per Espanya. En pujar a l'avió, duen les bosses de mà i les cabines són plenes a vessar. L'hostessa els indica que les hi deixin. Amb gran sorpresa, quan arriben a casa seva, comproven que n'han estat sostrets diversos records que porten per a la família... Ningú no respon per això... Que serveixi d'experiència i atenció als passatgers... Ja no sé si confiar en aquesta companyia... A més, les maletes gairebé mai no arriben amb el passatger... I l'empresa se'n desentén...”.

D'altres queixes fetes públiques a la xarxa, fan palès el malestar provocat per actuacions negligents d'aquestes companyies:

• No ho repetiré pus mai més. Els vols d'Air Plus Comet sempre arriben tard.
• Quin viatge més horrorós!. Les reclamacions no serveixen per a res. I a damunt et diuen que no tenen la culpa.
• No repetirem. Els aparells són massa antics i el servei a bord és molt deficient. La incertesa planeja sobre si es cancel·len o no es cancel·len els vols. En resum, és totalment desaconsellable volar amb Air Plus, fins al punt que jo no tornaré a fer-ho pus mai més, per bona que sigui l'oferta.
• Companyia aèria que sempre arriba tard. L'espai dins l'avió es supereduït. Jo que som una mica alta ho vaig passar fatal. Vaig acabar amb les cames inflades durant tres o quatre dies. Fou horrible. És injust haver de pagar uns doblers per uns vols tan llargs i tan incòmodes.
• Descoordinació general.. Retards constants. No compensa volar-hi. Al final, et surt més car i pateixes més.
• Modifiquen segons les seves conveniències. Les distàncies entre seients queden reduïdes al mínim del mínim. El menjar és vergonyós (si te'n donen).

I en segueixen moltes més encara.

Seria bo arribar a saber d'una vegada qui és que hi pot posar remei, a tant de desgavell!

Tot recordant el dia que va ser assassinat Sa Maquineta Pere Rosselló i Bover, el batle republicà d'Alaró, diumenge dia 3 de desembre Alaró torna a retre homenatge a la gent republicana que donà la vida per la llibertat.

L'any passat, tal dia com avui, a la vila mallorquina d'Alaró s'instal·lava una placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil.

L'acte força emotiu, d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duia a terme al cementeri, a les 12 del migdia.

Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.

Hi prengueren part una munió de persones arribades d'arreu de Mallorca.

Hi intervingueren de manera singular el batle Miquel Deià, l'historiador David Ginar, el jove mancorí Mateu Mir, el vell socialista Gabriel Juan, la intèrpret soprano Fanny Marí o la pianista alaronera Antònia Coll...

Amb aquest i molts d'altres actes públics la vila d'Alaró ret homenatge a les víctimes republicanes de la Guerra Civil .
Amb això, fa present avui a Mallorca que la vigència del règim republicà esdevé el millor garant per mantenir i enfortir les llibertats democràtiques, com també per preservar el territori i del medi ambient, perconsolidar i estendre la cultura i la llengua pròpia, la salut i l'educació, un major i millor benestar per a tothom...

Som a punt de conmemorar que una Resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, l'any 1999, declara el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violencia contra les Dones.

Recordam i denunciam la tortura i assassinat de tres germanes -Minerva, Maria Teresa i Patria Mercedes Mirabal- en mans de la dictadura del general Trujillo a la República Dominicana el 25 de novembre de 1960.

El moviment feminista, des de l’any 1981, reclama la data de la mort d’aquestes tres lluitadores políticosocials com a dia de lluita i denúncia de la violencia contra les dones.

Amb aquest motiu, també els partits polítics organitzen actes.
En un d’aquests, muntat per Esquerra Republicana de Catalunya al centre Flassaders de Palma, Esquerra fa propostes polítiques orientades a posar les dones al centre de la societat, de manera que les converteixin en subjectes de drets i no només en objectes de protecció.
Considera que s’ha de poder reconèixer i viure la diferència, sense que això generi violència o desigualtats.

Per això mateix, Esquerra Republicana reivindica el paper central de les dones en la societat i la necessitat de vertebrar polítiques de dones que juguin un paper central en les polítiques públiques.

Esquerra, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, no solament ho ha fet possible, també ho ha anat implantant.

Aquest 25 de novembre de 2006, les dones d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses reivindiquen la necessitat que tota la societat es conscienciï de la situació de violència que pateixen moltes dones a les Illes, i que condemni contundentment les agressions, perquè en cap cas ningú no pugui sentir que aquestes conductes són, de cap manera, tolerades.
Com a la resta de territoris dels Països Catalans, el Govern de les Illes Balears, més enllà de les paraules, cal que sigui dotat d’instruments i recursos per a l’eradicació de la violència masclista.
És necessari donar veu i reconeixement a les dones, a través d’un Consell de Dones de les Illes Balears que representi tant les associacions de dones com les d’àrees de polítiques de dones de sindicats i de partits polítics.
Aquest Consell de Dones ha de ser realment participatiu, sense ingerències de cap casta.