Aframericanet-2011

Des que el mes de febrer de 2006 s’hi crea la Secció Sindical de CGT, surten a la llum pública una sèrie de problemes greus que tenen a veure amb l’incompliment dels compromisos contrets per part de l’empresa concessionària del servei de transport sanitari urgent de Mallorca, sobretot pel que fa al necessari seguiment del protocol de desinfecció de vehicles i de persones en cas de traslladar pacients infectocontagiosos:

Estat lamentable de les instal·lacions del transport sanitari a Mallorca
(Foto: CGT-Balears)

Les denúncies efectuades pels representants sindicals van adreçades a l’estat lamentable en què es troben les instal•lacions; la inexistència de vestuaris, taquilles i lavabos per a treballador/e/es; la passivitat de l’empresa a l’hora d’aplicar solucions a les deficiències existents; la manca de mitjans de desinfecció del personal del servei d’ambulàncies en traslladar pacients infectocontagiosos, etc.

El mes de maig de 2006 es manté una reunió amb la Secretària General del Servei de Salut, de la Conselleria de Sanitat i Consum, a la qual s’exposa tota la informació i demandes interposades contra l’empresa concessionària:
reiterada cessió il•legal de treballadors, incompliment del conveni en qüestió de torns semestrals i descansos setmanals, manca de descansos prescrits, manca de mitjans de neteja imprescindibles, retards en l’ingrés de nòmines, mala substitució de vehicles avariats, manca d’uniformes, etc.

La secretària general es compromet a comunicar al sindicat les mesures que posarà en marxa la conselleria per solucionar aquest desgavell.
Passa el temps i no se’n rep cap comunicació ni es posa remei a les greus mancances denunciades.

S’interposen diverses demandes judicials relacionades amb prohibicions i vulneracions de la llibertat sindical per part de l’empresa, manca d’informació obligada, discriminació laboral per part de la gerència de l’empresa, negativa a reincorporar treballador al seu lloc de feina, amenaces empresarials acompanyades de mal tractaments, insults i intents d’agressió.

És així com ha d'estar tot això?
(Foto: CGT-Balears)

CGT-Balears entén que l’Administració autonòmica del PP és totalment responsable de posar en perill la salut pública, justament en una comunitat autònoma que viu de la indústria turística, mentre es tuden doblers públics a carretades en promocions immobiliàries inútils i en negocis privats d’envergadura.

La Secció Sindical de CGT en Ambulàncies Urgent de Mallorca roman atenta a les iniciatives que s’han d’emprendre, tant per part del sindicat, com de l’empresa, com del Govern de les Illes Balears.

La notícia, publicada al Diari de Balears
(Foto: Picalsud)

Ja no sorprèn el president Matas, en veure’l mirar-se de reüll l’Estatut d’autonomia reformat a Catalunya.
Critica negativament els polítics catalans, perquè –diu- no tenen en compte les preocupacions reals de la ciutadania catalana!

Com si el seu govern illenc pogués donar lliçons, d’una altra manera de fer-ho!
Com si fos el president d’una comunitat autònoma que li hagués reclamat a crits, -a les viles i ciutats, pels carrers i places-, una reforma estatutària!

És ben sabut.
És el seu govern el que pren la iniciativa i assumeix com a pròpia la missió d’encapçalar el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

La presenta al Parlament, no solament prescindint de qualsevol reclamació popular massiva i manifesta, sinó marginant-hi qualsevol casta de participació ciutadana activa.

Com a molt, es limita a crear un comitè de savis.
Li encomana la tasca d’avalar el projecte, amb estudis tècnics precisos, i dotar-lo de les garanties mínimes degudes.
Crea una Comissió d’assessorament i consulta.
Integrada per un màxim de 10 vocals externs, nomenats per la vicepresidenta, entre persones de prestigi reconegut i trajectòria professional dins l’àmbit del dret, la ciència política i l’economia:
- el rector de la Universitat de les Illes Balears,
- un catedràtic d’Història del Dret,
- el degà del Col•legi d’Advocats,
- el representant del Col•legi de Notaris,
- un ex-president del Consell General Interinsular,
- un senyor d’Eivissa,
- una catedràtica de Dret Civil,
- l’expresident illenc del Congrés dels diputats,
- un professor de Dret Administratiu,
- un ex-president de l’Obra Cultural Balear,
- un ex-president del Parlament
- i la directora general de l’Advocacia.

A les reunions, que es fan amb la periodicitat que fixa la vicepresidenta del Govern, hi poden assistir aquelles persones que la Comissió consideri convenient, per les seves condicions especials d’experiència o coneixements.

Des dels moviments socials i les xarxes cíviques, es considera valuós prestar una mica d’atenció a aquests sectors de la societat civil, convidats a participar-hi més activament.
Se’ls ha d’agrair, sens dubte, tota quanta aportació hi hagin pogut fer.
Això sí, tot d’una manera molt oficial, pentura massa; sens dubte, molt poc cívica.

Ja no es tracta de veure que hi roman al marge qualsevol batle/ssa que presideixi algun ajuntament o conseller/a que governi a qualque illa.

És que tampoc no s’hi veu cap representant de cap organització sindical i/o empresarial, cap entitat o institució social, cap col•legi professional, cap representant del món de la cultura, les arts, les ciències o l’educació... cap d’aquests sectors que conformen la societat illenca no ha pogut comptar amb l’oportunitat o el canal adient per fer-hi aquelles aportacions que consideràs pertinents.

Sembla que, d’això, no se’n pot dir un bon model de participació democràtica real i efectiva.

Les propostes polítiques republicanes sempre van molt més enllà... en la valoració positiva i la pràctica efectiva de la participació cívica.

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana – Illes Balears i Pitiüses

Una de tantes males maneres de fer política al nostre país, queda ben reflectida en l’aprovació de l’estatutet d’autonomieta a les illetes de Balears, per part de tres forces polítiques presents al Parlament.

Al marge de contenguts –que probablement només deuen haver llegit les poques persones que els han redactat-, crida poderosament l’atenció com s’hi arriba, a l’aprovació d’aquest text institucional, del més alt nivell orgànic.

Pel que es pot constatar, una vegada més, tot s'acostuma a fer d’esquena a la ciutadania que vota i col·loca polítics allà on són ara.
N'hi ha que ho creim així: perquè hi facin la feina política que els pertoca, d’una manera més participada, més debatuda, més democràtica.

En aquest sentit, qualcú sap d’alguna ciutadana o d’algun ciutadà d’aquestes illes que hagi rebut qualque vegada la consulta d'algun representant d’alguna de les tres formacions polítiques que han aprovat el text de l'Estatut, sobre allò que vol que sia aquest, i que n'hagi rebut una atenció mínimament satisfactòria?

¿Qualcú sap d’alguna entitat social, organització sindical, associació ciutadana que hagi rebut la visita d’alguna diputada o d’algun diputat, per recaptar-ne l’opinió, suggeriments, esmenes, afegitons, consultes, o simplement que hi hagi pogut dir la seva, i que hi hagi estat tengut en compte?

Més encara ¿Qualcú coneix alguna o algun militant de qualssevol d’aquests tres partits polítics que hagi pogut assegurar –sense dir-hi cap mentida- que n’ha estat totalment al corrent de tot quant s’hi debatia, aprovava o rebutjava, després d'haver pogut aportar-hi tot quant volia?

Si aquesta és la pràctica ‘oficialment democràtica’, que s'instal·la rutinàriament a les nostres institucions públiques, se n'ha de reconèixer el baixíssim nivell de 'democràcia real' que comporta.

I aquesta és, precisament, la pràctica política que n’hi ha que rebutjam i que consideram que s’ha de canviar de cap a peus.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent que vol veure més clarament que, qui treballa a les institucions públiques i s'hi dedica fer política, ha de tenir molt més present allò que pensa, vol i desitja la ciutadania.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent que reclama per a la ciutadania molts més i molt millors canals de participació efectiva durant els quatre anys que dura una legislatura.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent disposada a fer, en política, qualque cosa més que anar a votar un pic cada quatre anys.

S’estan reclamant noves maneres de participar en les tasques públiques.
S’estan impulsant noves formes de fer política.
S’estan promovent noves vies d’accés ciutadà al control efectiu d’allò que fan o deixen de fer els governants amb els recursos públics.

Fins i tot quan públicament alguns d'aquests es consideren imbatibles...
Demà mateix pot caure a terra el més gegantesc goliat! I, en aquest cas, només caldria encertar-ne l’hora exacta!

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana – Illes Balears i Pitiüses

A les acaballes de l'any 1978, quan l'anomenada Comissió dels Onze dedicava bona part del seu temps a redactar l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, en els termes que han romàs vigents durant aquest darrer quart de segle, alguns representants del partit aleshores anomenat Alianza Popular -avui dia, Partido Popular- no s'amagaven gens de dir-ho:
“D'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears? Ni n'hi ha, ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà cap mai!”

Quina raó devien tenir aquells personatges, alguns dels quals encara rodolen pels voltants d'institucions i organismes oficials!

Efectivament, vist com han anat les coses a les nostres illes, durant aquest darrer quart de segle, es veu ben a les clares que d'autonomia, d'allò que se'n diu autonomia plena, encara és l'hora que pugui ser exercida per la gent que desitjam aixecar, dins una nova Europa, uns Països Catalans lliures, sobirans i solidaris.

Qui ho havia de dir llavors! Aquella mateixa gent que s'oposava tan fermament a la implantació d'un Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, és la que precisament ha aconseguit de governar-les-hi durant més de vint anys!

Amb gent com aquella, no és gens estrany que en sortís llavors un Estatut tan esquifit!
Si eren tan baixes, si resultaven tan minses, les ambicions polítiques de qui volia governar-hi, no és estrany que es conformassin amb tan poqueta cosa. Just l'imprescindible per no quedar darrera de totes les comunitats autònomes espanyoles... se'ns col·locà davant de Ceuta i Melilla, com és clar!

Quasi una trentena d'anys després, es veu que seguim amb les mateixes de sempre. Una mica empitjorades, fins i tot.

Avui dia ja no és el Partido Popular, tot solet, que es nega a treballar per obtenir l'autonomia plena per a les nostres illes!
Al llarg d'aquestes dècades, s'hi apunta també altra gent: la del Partido Socialista Obrero Español: a ca nostra camuflat amb sigles de PSIB; i també la que braveja de fer polítiques centrades a Mallorca.
Totes tres formacions polítiques s'hi han posat d'acord: les tres, plegades, continuaran treballant aferrissadament perquè les nostres illetes romanguin, com sempre, ben submises als dictats de qui governi Espanya. Comandi qui comandi. No en faltaria d'altra.

Pentura deu ser cert que, d'Estatut d'autonomia per a les nostres illes, no n'hi ha, ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà cap mai... a no ser que...

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Repubicana - Illes Balears i Pitiüses

Per segona vegada consecutiva, una assistència massiva de militants d'Esquerra Republicana d'arreu dels Països Catalans celebra la Festa d'Esquerra 2006.
Enguany es fa al parc Torreblanca de Sant Joan Despí, prop de Barcelona.

A més de gent del Principat de Catalunya, de Mallorca s'hi fa present un grup nombrós de militants i simpatitzants; com també del País Valencià i de Catalunya Nord.

Taulada mallorquina a la Festa d'Esquerra 2006
(Foto: Picalsud)

Les diverses intervencions públiques a l'Espai Catalunya Social de l'esplèndid recinte, envoltat d'una gran Parada d'Entitats on se'n mostren els productes respectius, permeten de poder-hi escoltar aportacions de personatges tan insignes com són ara Josep Huguet o Josep Bargalló entre d'altres personalitats com puguin ser Antoni Abad, Teresa Aragonès, Elisabet Pallarès, Carme Porta, etc.

Mentrestant, a l'Espai Cultura Popular el grup de música popular i tradicional mallorquina Al Mayurqa delita l'assistència i la convida a ballar boleros, jotes, i fandangos mallorquins.

Grup Al Mayurqa, a la Festa d'Esquerra 2006
al Parc Torreblanca de Sant Joan Despí
(Foto: Picalsud)

Enguany aquesta trobada multitudinària de la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya se centra en el rebuig unànime a l'Estatut d'autonomia retallat a Madrid, amb el lema Prou retallades!.

Així es pot comprovar amb les intervencions polítiques duites a terme pel diputat i secretari d'Imatge i Comunicació, Uriel Beltran; l'adjunt a la Secretaria General, Xavier Vendrell; l'ex-consellera de Benestar i Família, Anna Simó; el secretari general Joan Puigcercós; i el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

El president, que realitza la intervenció de cloenda abans del concert de Gossos, recorda que "som els únics que resistim, som el factor de distorsió d'un país que té, en bona part dels seus sectors dirigents, sectors conformistes que sempre diuen 'Sí' i que tornen a Catalunya contents després d'haver negociat amb l'Estat, convençuts que són gent d'Estat, és clar que sí, de l'Estat espanyol!', indica.
Carod recorda que Esquerra no ha tremolat a l'hora de manifestar el seu rebuig a la retallada, fins i tot quan està al Govern, perquè "val molt més perdre els càrrecs que la dignitat i la coherència".
En aquest sentit, pronostica que Esquerra tornarà a la Generalitat "si així ho vol el poble de Catalunya".

Anna Simó, evocant Costa i Llobera
al míting d'Esquerra a Sant Joan Despí
(Foto: Picalsud)

Particularment emotiva resulta la cloenda de la intervenció que hi fa l'ex-consellera de Benestar i Família, Anna Simó, recitant les paraules del poeta mallorquí, Miquel Costa i Llobera:

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.

D'altres fotos de la Festa d'Esquerra 2006