Aframericanet-2011

Començam malament.
Es tracta d'un viatge que estam preparant des de fa mesos.
Només tenim una idea: tornar a passar per aquells indrets del Perú on havíem passat 30 anys enrere i recollir-ne les impressions rebudes, prendre'n bona nota, completar-ne l'edició d'un llibre, conviure altra volta amb la gent que encara hi queda...

Ens cal material, instrumental, documentació, fotografies, gravadores, ordinador, etc.
Al mateix aeroport de Son Sant Joan tot queda ben embalat dins una maleta protegida per Securebag, un sistema de protecció integral amb el qual, segons s'indica clarament al tiquet, tens a les mans la “solució integral per al teu equipatge”, “el seu equipatge està segur”, “protegeix tot quant vulguis”.
Pagam els 6 euros de rigor!

Contents pels seients que se'ns assignen -2A i 2B- en un vol que, des de Madrid fins a Lima, dura més de 12 hores, miram d'embarcar-nos en el vol de la companyia Spanair que ha de sortir de Mallorca cap a Madrid a les 17:00 hores.
No ho fa fins a les 18:30 hores. Se'ns dóna com a recompensa a tots els passatgers un bitllet que ens ha de permetre fer un vol en la mateixa companyia aèria en millors condicions econòmiques... amb un 20% de descompte!

A l'aeroport de Barajas, mentre feim coa llarga davant la sortida cap a l'avió d'Air Plus Comet -que és l'encarregada de dur-nos des de Madrid fins a Lima- sentim per les altaveus que es va cridant gent... a nosaltres també... A Palma han comès un error greu. S'han equivocat. Ens han assenyalat les butaques de la fila 2A i 2B, però aquestes -se'ns diu- pertanyen a la classe primera i nosaltres tenim bitllet de turis, -se'ns diu-.
De res no serveixen les queixes, ni els raonaments, ni les lamentacions, ni les explicacions, ni res de res: hem de volar en les butaques de la fila 30A i 30B!

Malament començam aquest llarg viatge. Molta d'altra gent també es queixa d'aquesta mesura adoptada, totalment desencertada i ben poc respectuosa amb la clientela.
Per si això no bastava, l'estretor entre files i files de butaques és tanta que la família d'un jove minusvàlid, de nom Fèlix, tan alt com una torre, es queixa tant de les condicions indignes en què han de viatjar, que aconsegueixen que se'ls assignin unes altres files més confortables... en primera categoria. La tossuderia persistent de la mare aconsegueix aquests bons efectes.

Els espais destinats a portar les bosses de mà son tan reduïts que no hi caben ni les més petites que s'acostumen a portar en viatges tan llargs com aquest (12 hores seguides Madrid-Lima).
Molts passatgers es queixen d'això, i no els queda més remei que lliurar-les a la tripulació perquè les depositi a les bodegues o en altres indrets allunyats d'allà on s'han d'asseure. Cosa que continua provocant queixes i protestes.

L'aire condicionat surt a pressió forta damunt del cap d'un passatger tan afectat que reclama una solució immediata a aquell problema.
Després de molts esforços inútils, i transcorregut molt de temps en aquella mala situació, s'aconsegueix que la tripulació l'aturi...

No acaben aquí els primers ensurts. En lloc de viatjar en un avió de la companyia Air Plus Comet, sense cap casta d'explicació se'ns fa pujar a l'interior d'un avió de la companyia Pullmantur 740-200 que, en lloc de sortir a les 22:30 com era indicat, ho fa a les 23:45, amb una hora i quart de retard, sense cap casta d'explicació.

Arribam a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima a les 04:30 hora local (11:30 hores a Madrid). I anam cap dret a la recerca de la nostra maleta...