Aframericanet-2011

Hi ha gent interessada que la família reial espanyola romangui al marge del joc democràtic, esdevengui intocable i intractable.

Quan un grup parlamentari s'interessa a saber quines són les despeses públiques reials a les quals ha de fer front cada any el conjunt de la ciutadania, -des de la persona més rica fins a la més pobra-, se li diu que no resulta pertinent.

Lluny de la claredat i transparència amb què acostumen a omplir-se la boca, massa sovint, un nombre massa elevat de representants polítics que s'autoconsideren "demòcrates", hom veu que, en tractar-se de la família reial espanyola, tot d'una s'apressen a optar perquè tot quedi tapat i ben tapat.

¿No serà que, en el fons, hom desitja que tot quedi tan lligat i ben lligat com ho va deixar el general...?

De vergonya!
Quin mal hi ha, de saber què costa!?

Així de clar ho diuen mitjans de comunicació que no se n'amaguen d'expressar-ho amb titulars:
"Per segona vegada la mesa del Congrés dels Diputats refusa tramitar un centenar de preguntes d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre les despeses de la casa reial espanyola".

Com Rajoy, que, en un primer moment, no vol contestar públicament la pregunta que li adreça una dona que cobra 300 euros al mes, i llavors fa públiques unes xifres...

A veure si des de la tan ben educada i instruïda família reial espanyola qualcú també s'avança a fer-les-hi per iniciativa pròpia

Abans que s'hi hagi d'insistir una vegada i una altra amb escrits de reconsideració davant la Junta de Portaveus o de recursos davant del Tribunal Constitucional, com ha anunciat que farà el portaveu d'Equerra Republicana, el diputat Joan Tardà.

Qui més qui manco pot creure i pensar que tampoc no hi deu haver tant a amagar, per part d'una família tan noble i règia!

Qualcú pensa que diria molt al seu favor que s'hi avançassin!
Tot i que també n'hi ha d'altres que són de l'opinió que, ben mirat, tampoc no hi ha per què.