Aframericanet-2011

Més de 600 entitats i moviments socials d'arreu dels Països Catalans s'adhereixen al manifest Som una nació i tenim del dret de decidir, elaborat per la Plataforma pel dret de decidir, impulsora de la marxa multitudinària del 18F a Barcelona.

Des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya, són més de 700 mil les persones que surten al carrer.

El seguiment de la convocatòria i el civisme de la gent que s'hi fa present esdevé un èxit rotund de participació cívica.

Famílies, joves i grans se sumen a una manifestació a favor de la dignitat nacional del poble català, en un acte que en demostra la maduresa democràtica.

Entorn de la senyera
milers de persones es manifesten el 18F a Barcelona
(Foto: Picalsud)

Segons portaveus de la Plataforma, la manifestació és un acte d’autoafirmació i d’autoorganització que va més enllà de la dinàmica partidista. El consideren un signe de maduresa política. Els impulsors de la marxa volen deixar clar que ningú ni cap partit polític pot atribuir-se l’èxit d’aquesta convocatòria. El poble català en la seva pluralitat ha estat el protagonista rotund d’aquesta diada.

La Plataforma pren nota del missatge rebut de la ciutadania i es responsabilitza de seguir donant continuïtat a la mobilització social defensant que “Som una nació i tenim el dret de decidir”.

Pròximament, l’Assemblea de les entitats organitzades “Pel dret de decidir” valorarà quin ha de ser el camí per a continuar el procés que s’ha encetat més enllà de les conjuntures partidistes i institucionals i dels seus resultats.

Plataforma “Pel dret de decidir”
premsa@tenimeldretdedecidir.org
93 444 38 00

D'altres enllaços d'interès:

Gent de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de la nació catalana
Gent del país sencer es mou per Catalunya
18FSOMUNACIO

El Secretariat Permanent de la CGT-BALEARS surt en defensa dels serveis públics, dels drets dels treballadors i de les treballadores, i convida a aturar l’anomenada Directiva Bolkestein, una directiva sobre els serveis en el mercat interior que comença a debatre’s en el Parlament Europeu, al recer d’un principi d’acord entre els grups parlamentaris europeus socialista i popular.

Aquest acord suposa un intent “d’edulcorar” i fer passar per la porta de darrera un projecte que va quedar totalment desprestigiat políticament amb els referèndums sobre la constitució europea de França i Holanda.

Per tant, es tracta de l’enèsim intent d’imposar una agressió sense precedents, per part dels sectors capitalistes neoliberals, als treballadors i a la ciutadania dels pobles d’Europa, i de convertir el que ara són serveis públics en un sucós negoci de la rapinya privada.

En essència, la DIRECTIVA BOLKESTEIN suposa:

• L’aplicació del “principi del país d’origen”, o sotmetiment als treballadors de les empreses de serveis que operen en el territori de la UE, únicament a la legislació del país on tinguin la seu social aquestes empreses i, per tant, la definitiva fractura dels mecanismes de defensa dels drets i les llibertats dels treballadors i treballadores.
Sens dubte, aquesta directiva fomentarà encara més les deslocalitzacions d’empreses, l’atur i la precarietat laboral.

• El desplaçament de treballadors i importació de plantilles fomentarà abusos, sinistralitat laboral, frau fiscal, treball sense contractes, estafes als consumidors i usuaris, i altres tipus de conductes antisocials.

• La competència sense límits entre les propis col•lectius de treballadors, i també entre els pobles, aboca a l’abandó del projecte d’una Europa social i d’amplis drets per a les persones, i la demolició de les conquestes socials i ciutadanes.

• El deixar fora de control la regulació dels serveis, per part de les administracions públiques democràticament triades, només ens durà a la desaparició o l’empobriment de la qualitat i universalitat dels propis serveis públics.
L’impacte d’aquesta normativa converteix la vida social en un negoci, amb la promoció dels valors de la insolidaritat i l’individualisme, i la indefensió dels més desfavorits.

Per tot això, des de CGT-BALEARS volem cridar al conjunt de la societat sobre el risc que suposa l’aprovació d’aquesta normativa, i unim la nostra veu a de totes les persones i entitats que avui es manifesten arreu d’Europa intentant ATURAR LA DIRECTIVA BOLKESTEIN.

Només la mobilització social de la població treballadora i de la ciutadania por aturar els intents d’imposar antidemocràticament aquestes noves fórmules d’esclavatge.

Entre tots i totes, ATUREM LA DIRECTIVA BOLKESTEIN

Mallorca, 14 de febrer de 2006.
Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

ERC-Illes duu la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva al Centre Social Flassaders, de Palma, on fa una conferència que gira entorn de les línies d'actuació de l'ICD sobre violències contra les dones.

Les polítiques contra la violència cap a les dones s'emmarquen en les polítiques generals d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

I la igualtat d'oportunitats passa, necessàriament, per una feina de transformació de la societat des de les seves arrels.

Amb aquesta idea, Margalida Seguí, d'ERC-Illes, presenta la tasca que desenvolupa l'Institut Català de les Dones, explicada per qui n'és la seva presidenta, Marta Selva, en una sala ocupada per un bon grapat de dones i homes amb ganes d'atendre'n les explicacions, que resulten del tot enriquidores.

De bon començament, assenyala el desig d'exposar el tema des de la perspectiva del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a les orientacions que emanen del Departament de la Presidència, amb l'orientació que hi dóna el Conseller en cap, senyor Josep Bargalló.

Les polítiques d'igualtat naixen de l'existència del Pacte del Tinell, que redefineix el paper de l'Institut Català de les Dones, incorporant la perspectiva de les dones a totes les polítiques governamentals de Catalunya.
S'intenta anar més enllà de polítiques a favor de la paritat, que certament s'ha de promoure amb tots els mitjans que siguin a l'abast, però que resulten del tot insuficients: cal aprofundir també en la implantació de mesures d'acció positiva en la perspectiva de gènere, és a dir de les dones.
S'hi dissenyen polítiques públiques a tots els àmbits de la vida pública, com pot ser l'àmbit de la mobilitat...

Explica el procés d'elaboració del Pla d'acció que comporta el compromís d'instaurar polítiques afavoridores de la igualtat entre dones i homes, amb la participació intensa d'entitats, associacions de dones, organismes públics, organitzacions sindicals, moviments socials en general.

En remarca quatre aspectes que considera primordials:

La transversalitat, que porta a no aplicar-se solament a l'àmbit dels serveis socials sinó a tots els àmbits públics, per tal de guanyar en eficiència i eficàcia -sanitaris, de salut sexual i reproductivitat, de discapacitats, de malalties de les dones, del consum, de la mobilitat, de l'urbanisme, de la seguretat per a les dones (on es dóna seguretat per a les dones, se'n dona per a tothom!), de l'educació, de l'economia, de les pensions de viduïtat, dels esports, de la cultura, etc.

La participació, més enllà del folklorisme, valorar que les inversions dels fons europeus reclamen molta més participació de la societat civil.

El compromís pressupostari, que duu aparellat el Pla d'acció i desenvolupament de polítiques de dones, amb partides pressupostàries afegides explícitament.

La qualitat del Pla, com una aproximació, una proposta que requereix una avaluació posterior, des d'una auditoria externa.

Continua l'exposició de la temàtica, que va seguida d'un torn de preguntes per part de la gent que hi assisteix i que, al final, considera com a molt valuosa i positiva l'aportació feta per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva.

Una nodrida representació d'ERC-Illes, de les JERC i de l'organització sindical CGT-Balears, es fan presents davant del monument erigit a la memòria dels Agermanats, en el 485è aniversari de l'alliberament de Joanot Colom, al mateix indret on s'aixecava la casa on vivia i que, posteriorment a la seva mort, va ser sembrada de sal...

És un acte cívic que Esquerra Republicana de Catalunya organitza cada any tal dia com avui, el 7 de febrer.

En aquesta ocasió obre l'acte Alexandre Seguí, el president d'ERC-Palma qui hi intervé tot recordant el motiu de la trobada i fent-hi la presentació de Llorenç Buades, responsable d'Acció Social de la CGT-Balears.

Durant el seu parlament, el líder sindical fa una repassada històrica als fets més remarcables de la Revolta Agermanada Mallorquina que s'aixeca i es rebel·la amb les armes a la mà contra els deutes asfixiants i la fiscalitat ofegadora a què romanen sotmeses els classes populars als inicis del regnat de Carles I.

La intervenció final de Cecili Buele, secretari nacional de Moviments Socials d'Esquerra Republicana de Catalunya, fa un enllaç de les similituds existents entre les lluites agermanades del segle XV amb la lluita democràtica del segle XXI: tot i que els mètodes són distints, tanmateix els objectius continuen essent els mateixos: una redistribució injusta de la riquesa i de les càrregues impositives damunt certs col·lectius -les balances fiscals que continuen afectant tan negativament els Països Catalans- a l'interior de l'estat espanyol!

L'ambient de la trobada queda remarcat amb les espelmes que Ferran Tarongí s'encarrega de fer encendre, les quals, juntament amb el brotet de mimosa que hi col·loca el president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, volen servir per retre un senzill homenatge cívic davant l'únic monument que es coneix a Palma, erigit i dedicat a una obra tan revolucionària com la que comporta aquest col·lectiu mallorquí força representatiu de les lluites populars més acarnissades...

Un monument erigit als Agermanats, enmig de la plaça del Roser fa uns anys, a proposta d'un regidor del Partit Popular...

Qui ho havia de dir!

Llorenç Buades s'adreça al públic assistent
a l'acte d'homenatge als Agermanats
(Foto: Picalsud)

Si hagués de definir Llorenç Buades i Castell en poques paraules, jo diria que és ‘un mallorquí revolucionari que no claudica davant res ni ningú’.

Llorenç Buades va néixer a Bunyola. Té 53 anys. Pertany a una família d’arrels republicanes, molt lligada al món sindical.

Durant el servei militar, deriva cap a l’esquerra política i social, en contacte amb companys anarcosindicalistes.
Munta CC.OO. a l’empresa on comença a treballar com a auxiliar administratiu.
S’integra en una cèl•lula del PCE a les Illes.
Defensa posicions contràries als Pactes de la Moncloa.
Ingressa a la Lliga Comunista Revolucionària.
Milita al Comitè Anti-Otan de Mallorca; i l Grup d’Acció per la Pau i el Desarmament.
S’afilia a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Entra a la CGT, organització anarcosindicalista que agrupa l’esquerra alternativa i revolucionària a l’Estat espanyol.

Tot al llarg de la seva lluita, Llorenç Buades l’enforteix amb articles en periòdics diversos, en edicions de revistes digitals i en altres mitjans.

Si en voleu saber més dades podeu entrar dins el portal digital allotjat al nodo50 amb el títol d’IXENT.

Veureu que un dels assumptes que hi tracta, entre moltíssims d’altres és el de La Germania de Mallorca.

Avui tenim la gran sort de poder comptar amb la seva valuosíssima aportació.
Ens en farà cinc cèntims.

Llorenç, quan vulguis.

Qui tengui ganes d'escoltar el parlament que fa Llorenç Buades a l’acte d’homenatge als Agermanats que organitza ERC-Illes a la plaça del Roser, de Palma, s’hi pot fer present a les 20:00 hores
(dimarts, 7 de febrer de 2006... quatre-cents vuitanta-cinc anys després que Joanot Colom fos alliberat de la presó on havia estat ingressat el dia abans, al Castell de Bellver)