Aframericanet-2011

Qui s’atreveix a negar l’existència dels Països Catalans, a més de negar les evidències d’avui dia, mostra un gran desconeixement de la nostra història.
La història de la Revolta Agermanada és una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l’existència històrica d’uns Països Catalans, dels quals es pot dir que, cinc-cents anys enrere, ja mantenen lluites gairebé idèntiques a les d’avui dia.

Així ens ho recorda cada any ERC-Illes, en l’acte d’homenatge públic que organitza anualment dia 7 de febrer a Ciutat, a la plaça del Roser (entre la costa de Sant Domingo i l’edifici de Correus), a la qual és convidada tota la ciutadania que hi tengui interès:

- La revolta de les Germanies és una rebel•lió armada.
Es produeix al Regne de València als inicis del regnat de Carles I, entre 1519 i 1523.
Té les característiques pròpies d’una revolta social contra la noblesa.
La Germania –de germà- és el sistema de reclutament que s’intenta instal•lar per a defensar-se d’atacs exteriors, originàriament d’incursions pirates.

- El moviment de les Germanies s’escampa al Regne de Mallorca.
La Revolta Agermanada Mallorquina és un moviment de protesta dels pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers.

S’hi vol redistribuir la fiscalitat per fer-la més justa.

Té dues etapes:
La primera és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalada per Joan Crespí.
La segona és protagonitzada pels pagesos de la Part Forana de Mallorca que tenen com a cap Joanot Colom.

PER QUÈ ERC-ILLES ES CONCENTRA A LA PLAÇA DEL ROSER DE PALMA, PRECISAMENT DIA 7 DE FEBRER?

- El 6 de febrer de 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d’ofici barreter, que viu davant l’església de Sant Nicolau, acusat de conspiració, és empresonat.
Alliberat per la força l’endemà mateix, se’n va cap a València.
Vol conèixer l’organització de la Germania Valenciana i anar a la Cort reial...

- Els nobles que sobreviuen a la matança que es produeix al Castell de Bellver es refugien a Alcúdia, única població que roman fidel al Rei Carles I durant l'any i mig que els agermanats dominen l’illa.

- Quan el 8 de març de 1523 els agermanats es rendeixen a Palma, més de 200 són executats, i molts d’altres fugen a Catalunya.

- Aquells que no volen abraçar la causa agermanada emigren a Eivissa, a Menorca o a Catalunya, o es refugien darrera la murada d'Alcúdia...

- Joanot Colom és empresonat al castell de Bellver i executat el 3 de juny de 1523.

Algunes conclusions sobre la Revolta Agermanada Mallorquina:

Sap fer i obrir, aleshores, nous camins de lluita a Mallorca!
Ens empeny, avui dia, a fer i a obrir nous camins de lluita a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans.

Sap dur a terme, aleshores, pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca!
Ens empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques concretes a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans.

Sap, aleshores, somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible!
Ens empeny, avui dia, a somniar i lluitar, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Té ben clar, aleshores, el que significa dominació i dependència!
Ens empeny, avui dia, a tenir ben clar el que comporta l’autogovern i la independència de Mallorca i del conjunt dels PAÏSOS CATALANS.

Mallorca, 30 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

Una gran victòria de la classe treballadora, en aconseguir la CGT-Balears que siguin readmesos tres companys treballadors senegalesos que havien estat acomiadats d'una empresa de Llucmajor.

El sindicat de la CGT-Balears s'ha adreçat a l'opinió pública en general, als mitjans de comunicació, a la seva gent afiliada, a la classe treballadora, i a totes les persones i entitats que s'han mostrat solidàries durant aquests darrers mesos amb aquests companys treballadors senegalesos que havien perdut el seu lloc de feina:

Que n'aprenguin, CC.OO. i UGT, de com es fa i s'ha de fer sindicalisme a les nostres illes!
Enhorabona a tothom que hi ha prest part!

Davant del fet que l'empresa de Llucmajor ha acceptat la READMISSIÓ d'aquests companys senegalesos acomiadats, el secretari general de la CGT-Balears ha volgut fer públic aquest escrit que queda transcrit a continuació:

"Companys i companyes:

En el dia d'avui, 27 de gener de 2006, estava prevista la celebració del Judici per l'acomiadament dels tres companys de l'empresa CTP's Mallorca, de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor.
A portes del Judici, els representants de l'empresa han acceptat la READMISSIÓ DELS TRES COMPANYS ACOMIADATS, en base a les següents condicions:

1. Incorporació immediata a la feina a partir del proper dilluns, dia 30 de gener de 2006.
2. Consideració especial per a un company que ha hagut de marxar cap a Senegal per un problema familiar greu (incorporació abans de l'1 de març).
3. Pagament dels salaris de tramitació des del dia de l'acomiadament (7 d'octubre de 2005) fins el dia d'abans a la reincorporació (29 de gener de 2006).
4. Garantia de condicions, dins la legalitat, d'horari (40 hores setmanals), salari i condicions de feina.
5. Compromís d'una trobada, entre l'empresa i la CGT, en la seu del TAMIB, per al proper dimecres, dia 1 de febrer, per tractar les condicions de feina del personal de la Planta de reciclatge de residus de Llucmajor.

Valoram aquesta decisió d'una manera extraordinàriament positiva.
Aquesta nova situació no hagués estat possible sense la unitat demostrada pels propis treballadors afectats, sense la solidaritat de tots i totes els qui haveu col·laborat en aquesta lluita.

Aquest èxit sindical reforçarà, sens dubte, la unitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora, i el volem compartir amb totes les persones i entitats que, junt amb la CGT, hem lluitat colze amb colze.

Salut i endavant!
La lluita continua!"

Palma de Mallorca, 27 de gener de 2006.

Josep Juàrez,
secretari general de la CGT-Balears

El sindicalisme de lluita que impulsa la CGT-Balears ha aconseguit una de les victòries més desitjades des de fa mig any: la readmissió de treballadors senegalesos que havien estat acomiadats d’una empresa de reciclatge situada al terme municipal de Llucmajor.

Ha estat una dura i llarga batalla que ha comportat una gran lluita, molts esforços, la dedicació intensa d’un bon nombre de delegades i delegats, com també la participació d’altres entitats i organitzacions que s’hi han adherit i hi han donat suport.

És d’agrair que, en un moment en què fa la impressió que gairebé tot són derrotes –com deia un ciutadà inquiet davant d’allò que es veu que fan o deixen de fer les forces polítiques i socials d’esquerra al nostre entorn més immediat dels Països Catalans-, és d’agrair poder comprovar que encara queden mostres d’esperança en la capacitat de lluita col•lectiva a favor de gent treballadora.

De la lluita infatigable, si més no qualque vegada, també se n'arriba a traure algun profit.

Una de les reflexions que es poden fer, podria ser aquesta, precisament.

No hi ha dubte que la presència activa i dinàmica, lluitadora i combativa, de la CGT-Balears durant tot l’any 2005 és més que evident a Mallorca, en àmbits ben diversos.

Es pot veure, per exemple, que la CGT-Balears hi esdevé una de les entitats socials i una de les organitzacions sindicals més actives i dinàmiques al II Fòrum Social de Mallorca (maig).

Participa en la promoció i organització a Barcelona del Primer Fòrum Social de la Mediterrània (juny).

Promou amb altres entitats la concentració contra el racisme i la xenofòbia, a favor de la convivència, en un dels actes que es fa a Palma davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears, vuit dies després que, a prop de la plaça d’Espanya de Ciutat, un grup violent agredeix brutalment tres treballadors marroquins.

En el context global d’actes públics, mobilitzacions, concentracions, fòrums i conferències en molt racons del planeta, CGT-Balears s’adhereix a la declaració del Fòrum Social Mundial realitzat a Porto Alegre, amb actes propis a Mallorca, com és ara la Concentració pel Dia Mundial contra la política de Coca-Cola (juliol);

Es concentra amb altres entitats al Moll Vell de Palma, davant la visita que efectuada a la Badia el portaavions nordamericà Theodore Roosevelt, propulsat amb tecnologia nuclear i carregat d’armes, presumptament de destrucció massiva (setembre)

Organitza una trobada de Joves a les instal•lacions de Binicanella, on es comparteixen reflexions per a l'acció, a la recerca d'elements d'anàlisi sobre què és ser jove i què és ser jove treballador (octubre);

Integrada dins la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, n’és una de les entitats més actives i dinàmiques, com quan, amb motiu de l'Aliança de civilitzacions que impulsa el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es manifesta reclamant que esdevengui qualque cosa més que una mera expressió verbal, més a manco agradosa, més o manco encertada, més o manco atraient. (novembre);

Participa activament en l’organització d’una Concentració cívica a Palma contra els maltractaments d'immigrants a Ceuta i Melilla;

Es mobilitza activament quan treballadors immigrants africans, d'una planta de reciclatge de residus a Mallorca, es queden sense feina;
Surt en defensa d’aquests treballadors senegalesos davant del Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears o els Tribunals de Justícia, volent-hi fer una triadella entre allò que es pot considerar racisme i allò que esdevé folklore (novembre);
Convoca una assemblea d’immigrants que fa història, ja que s’hi aconsegueix reunir en assemblea conjunta un bon grapat de col•lectius diversos que es troben a la seu del Casal d'ONGD on tracten aquesta problemàtica tan conflictiva (novembre);
Participa en la manifestació convocada per nombroses entitats contra les polítiques laborals que el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears consenten que realitzin unes empreses que, tot i esser subvencionades amb doblers públics, trauen fora un grapat de treballadors immigrants, als quals exigeixen un horari de treball superior al contractat a canvi de no res (desembre).
Dóna suport públic, defensant en una concentració que organitza a Palma afiliades i afiliats a la CGT, que són víctimes d'acomiadaments laborals inexplicables en empreses de la SEAT a Catalunya (desembre).

Inicia l’any 2006 manifestant-se públicament al polígon de Son Castelló, davant les portes del concessionari SEAT, per protestar contra els acomiadaments efectuats a Catalunya (gener);

Conjuntament amb ERC-Illes, organitza al Club DM una conferència interessantísima sobre una proposta tan pionera com és ara la d’aplicar la Renda Bàsica Universal, a càrrec del professor i economista Daniel Raventós (gener).

La gran victòria aconseguida davant dels Tribunals de Justícia, al Jutjat del Social núm. 1 de Palma, amb la readmissió laboral dels treballadors immigrants senegalesos que han estat acomiadats per l’empresa, és motiu de satisfacció no solament per a aquestes persones que veuen respectats els seus drets laborals, sinó també per al conjunt de la societat que comprova l’eficiència de la lluita sindical, quan aquesta és constant, persistent i infatigable.

Foto: picalsudTreballadors senegalesos acomiadats,
amb l'advocat i delegats sindicals de CGT-Balears,
als Jutjats del Social de Palma

Pel que es diu en àmbits eivissencs, s’ha iniciat una nova etapa de la lluita cívica en defensa de la terra, d’una administració pública imparcial i d’un recurs davant dels tribunals de justicia, com no s’havia vist mai fins ara.

En iniciar-se les obres de les autopistes en terrenys que no són dels Matutes i als quals no s'han fet els corresponents tràmits d'expropiació (o no s'han fet correctament) ; quan es roman a l’espera de decissions judicials que diguin si el que estan fent està d'acord amb la llei o no ; quan es veu que els jutges no s'arriben a decidir (es veu que els costa molt dir que l'administració no actua d'acord amb la llei); quan es comprova que, mentrestant, les obres van començant.

La gent s’ha mobilitzat.
Dimarts a la tarda aturaren les obres i la guàrdia civil no va fer més que posar-se enmig perquè no passàs res (que no hauria passat, perquè es tracta de gent pacífica).
Dimecres a primera hora del matí la delegació del govern espanyol va donar ordres de treure d'enmig la gent que s’oposava a la realització d’aquelles obres.
Nombroses persones, que s’hi havien fet presents a les sis i mitja del matí, veieren que un foro contingent de guàrdies civils els esperaven als camins d'accés (públics!) i no els deixaven passar.
Tot i amb això, ho aconseguirem camps a través.
Al cap d'una estona, cap a les nou del matí, la guàrdia civil els va treure per la força d'enmig.
La majoria dels "números" varen actuar més o menys correctament, complint les ordres mirant de no fer-hi mal a ningú, però tres o quatre es varen dedicar a repartir estopa (hi ha una senyora major amb una cama quasi trencada, un home amb el cap obert i altres contusionats).

Tothom ha pogut veure per la tele que, entre la gent que hi protestava, hi era present l’eurodiputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’eivissenc Bernat Joan.
El varen varen treure d'enmig agafant-lo "com un sac de patates", i el mateix feren amb altres persones que hi havia.
Al final les màquines seguiren treballant, escortades en tot moment per dues línies d'agents de la guàrdia civil.

Al Diario de Ibiza de dijous, di 26 de gener de 2005, apareix publicada la notícia referida a la intervenció de la guàrdia civil contra manifestants antiautopista.

També se’n parla i es comenta en altres web, com és el cas d’aquest comentari, o d’aquesta altra notícia .

Daniel Raventós, prestigiós economista i professor universitari, presentat per Joan Lladó en representació d'ERC-Illes i per Josep Juàrez en representació de la CGT-Balears, ha fet una conferència al Club DM sobre un tema tan actual com és ara la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.

Comença al·ludint a possibles confusions relacionades amb aquest assumpte.
Amb les mateixes paraules, a vegades es fa referència a realitats distintes, com quan es parla de la renda bàsica i s'està referint a la carta de drets socials, o a la renda per a pobres, o a la renda mínima d'inserció, o al salari social.
D'altres vegades, amb paraules distintes, s'està al·ludint al mateix concepte; com quan es parla del subsidi ciutadà, o de la renda ciutadana o d'altres.

Defineix la renda bàsica universal com aquell ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada -treball remunerat, domèstic, voluntari-, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de la seva renda, i sense importar amb qui convisqui.

Passa a fer un breu repàs històric d'una proposta que arranca l'any 1985, quan és presentada com una via capitalista cap al comunisme.

Assenyala i rebat algunes de les crítiques que s'acostumen a fer a la proposta, referides al foment de la irracionalitat, la ganduleria, la indolència, el deixar de fer feina, la injustícia, etc.

Insisteix que es tracta d'una proposta que no va solament contra la pobresa, sinó que incrementa la llibertat individual i col·lectiva.
La renda bàsica universal no és cap subsidi per pobres, limitat i no universal, amb condicionants. No.
Diu que està ben calculat el cost de la gestió d'aquests subsidis, que va entre 1 € i 7€ per cada euro que l'Estat dóna a la gent pobra.
Mentre que la renda bàsica universal té cost administratiu públic zero; ja que es tracta de gestionar d'una altra manera l'IRPF (gestió que ja comporta unes despeses que, pel que fa a la renda bàsica es poden disminuir força, fins a més d'un 33%).
La renda bàsica universal va molt més enllà de la pobresa, incrementa la llibertat real de bona part de la ciutadania. Fet que comporta que hi siguin favorables sectors socials que van des de l'extrema esquerra fins a la dreta moderada.

Responent un bon munt de preguntes que se li han fet per part de gent assistent a la conferència, s'ha acabat l'acte organitzat al Club DM per part de la CGT-Balears i d'ERC-Illes, sobre aquesta proposta concreta de renda bàsica universal, calculada en 5.414 € anuals per persona adulta i 2.707 € anuals per persona menor de 18 anys.

Conferència de Daniel Raventós al Club DM
sobre la renda bàsica universal