Aframericanet-2011

L’Empresa CTP’S MALLORCA, S.A., subcontractada per MAC INSULAR (UTE), a la seva vegada contractada pel Govern de les Illes Balears (en el futur ho serà del Consell Insular de Mallorca) ha acomiadat tres treballadors de la Planta de Reciclatge de Residus de Llucmajor.

Es dóna la circumstància que són immigrants, negres, senegalesos i afiliats a la CGT-Balears que es neguen a treballar 50 hores a la setmana (amb compensacions salarials irregulars), quan el seu contracte marca les 40 hores legals.

El motiu d’aquest acomiadament, oficialment, és “la baixada voluntària de rendiment en la feina”.
Eufemisme darrera del qual hi ha la negativa dels set treballadors senegalesos a ser-hi explotats de manera irregular.

El mes de setembre, davant el secretari general de CGT-BALEARS, Pep Juárez, i el secretari d’immigració, Madiop Diagne, ja varen ser amenaçats d’acomiadament si no acceptaven aquestes condicions il•legals.

Uns altres 4 treballadors també estan amenaçats d’acomiadament.

Després de gestions infructuoses davant l’Ajuntament de Llucmajor, el Consell Insular de Mallorca i la UTE MAC INSULAR, la CGT-Balears ha acordat iniciar un procés de mobilitzacions que comença divendres, dia 21 d’octubre, amb una concentració davant la seu del Consell Insular de Mallorca i que ha de continuar posteriorment.

Conscient que les tanques de Ceuta i Melilla no són les úniques que s’aixequen contra l’arribada d’immigrants africans, negres, als territoris d’Europa, la CGT-Balears vol denunciar públicament que les tanques de racisme també hi són, aquí, a Mallorca.

Convida tothom a treballar per tomar-les per avall i esbucar-les per a sempre!

Amb aquesta finalitat, es duu a terme aquesta concentració davant del Consell Insular de Mallorca.

Pocs dies després, hom pot comptar amb el text íntegre dels acomiadaments lliurats per l’empresa a tres d’aquests treballadors senegalesos, residents i veïns de Palma, amb tota la documentació legal en regla i l’afiliació a la Seguretat Social: Abdou Diop, Daouda Diagne, i Seye Marhouradia.

Centre de Transferència i Pretractament de Mca, SA.
A Llucmajor, 7 d’octubre de 2005.
A l’atenció del senyor...:
Molt senyor nostre:
Mitjançant aquesta carta, la Direcció d’aquesta empresa li comunica la decisió de rescindir el seu contracte de treball que els unia, amb una antiguitat del 10 de maig de 2004, data respectada segons la subcontracta empresarial existent.
El motiu d’aquesta extinció és degut a la seva contínua disminució voluntària del rendiment de treball pactat des de principis del mes de setembre, però que, en no tenir aquesta empresa suficients motius de prova, es reconeix en aquest escrit la improcedència d’aquella, amb data d’efectes del dia d’avui, 7 d’octubre de 2005. Per això, se li comunica que la quantia de la indemnització del seu contracte, segons estableix l’article 56a) de l’E.T.: “de quaranta-cinc dies de salari per any treballat, amb un màxim de quaranta-dues mensualitats (...), ascendeix a 2.068,80 € (quantitat que serà dipositada en un compte del Jutjat del Social).
El Jutjat torbarà, aproximadament, una setmana a posar-se en contacte amb vostè per abonar-li l’import anteriorment ressenyat.
Lògicament, les mesures exposades en aquesta notificació són una breu síntesi, i quedam a la seva disposició per qualsevol aclariment o documentació que vostè sol•liciti.

El treballador
L’empresa CTP’S Mallorca, SA,– Camí Cementeri, s/n, Manacor.
Triatge 2000, SA - Carretera Cementeri, s/n - Apartat de Correus, 408 - 07005 Manacor

Des de la Secretaria General de la CGT-Balears, i a través del màxim representant, Pep Juàrez, es manifesta:

Per desgràcia, avui en dia són massa freqüents els acomiadaments injustos.

Però això no treu l'obligació que tenim tots i totes de fer tot el possible perquè els nostres companys tornin a la feina, amb tots els seus drets reconeguts i respectats.

Són companys de CGT-Balears i han plantat cara per no voler acceptar unes condicions de feina il•legals i discriminatòries.

Això suposa que hem de fer tot el possible per fer realitat la seva readmissió, amb tots els seus drets vigents i respectats, que serà una victòria molt important, per la classe treballadora i per al model de sindicalisme que defensam.

És molt important la mobilització de l'altre dia, i no afluixar fins aconseguir aquests i altres objectius.

Ànim i bona feina.

Salut.

Quatre persones lluitadores, defensores del territori i preocupades per la protecció de l’illa de Mallorca, han estat denunciades pel director del periòdic El Mundo davant dels Jutjats de Manacor, per coaccions i lesions.

Es tracta del manacorí Joan Lladó, president d’ERC-Illes, de la serverina Conxi Peña, regidora d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de Son Servera, i dels binissalemers Josep Martí i Pere Pol, membres de l’associació GADMA.

Totes quatre persones han estat citades als Jutjats de Manacor. Han comparegut davant la jutgessa, en presència de la fiscal, la secretària, el missèr de l’acusació i el missèr que els defensa, el lletrat inquer Josep de Luis Ferrer.

Alguns membres d’Esquerra Republicana els han acompanyat durant tot el matí, com són ara Cecili Buele, secretari nacional de la Comissió Sectorial de Moviments Socials o Joan Llodrà, secretari d’Organització d’ERC-Illes, entre d’altres.

Tot i que aquestes quatre persones s’hi expressen en català, com de costum, la còpia original de les seves declaracions ha estat redactada en castellà, -com és habitual- degut al fet que l’advocat de la part denunciant desconeix el català.

Fotògrafs i periodistes de diversos mitjans, com són ara El Mundo, Última Hora o Cent per Cent s’han fet presents a les dependències dels Jutjats de Manacor per seguir de prop els esdeveniments.

La presència d’aquestes quatre persones joves als Jutjats de Manacor, entre d’altres elements, fa ben palès que, a Mallorca, n’hi ha uns que la destrossen, que li volen traure el suc al màxim i omplir-se’n les butxaques pròpies amb els euros d’uns negocis ben muntats; mentre que n’hi ha uns altres que s’afanyen a protegir-ne el territori, a defensar-ne els espais públics, a fer que s’hi compleixin lleis com la de Costes, fins i tot a costa d’haver-n’hi de posar dels seus, fruit del seu modest treball diari.

Els primers, no solament no han de passar pels Jutjats a retre comptes dels negocis multimilionaris que tenen el costum de fer, sinó que s’atreveixen a dur-hi els segons com si aquests fossin delinqüents.

Els segons, en canvi, sí que han de passar pels Jutjats, i són citats a declarar davant dels jutges, forçats a haver-ho de fer, fins i tot, en una llengua que, d’acord amb les lleis vigents a l’actualitat, no n’és la pròpia.

Quina societat democràtica és aquesta que ocasiona tot aquest munt de maldecaps i molèsties, anades i vengudes pels Jutjats de Manacor, despeses de trasllats i de defensa jurídica, imatge pública deteriorada als ulls de molta gent, disgusts familiars innecessaris, hores de feina perdudes... tot un caramull d’inconvenients que comporta el fet d’haver-hi d’anar, tant si vols com si no vols?

Aquestes són les regles, emperò, d’un joc que es considera democràtic i que, entre d’altres efectes, contribueix a fer que els peixos grossos intentin de menjar-se els peixos petits.
No sempre, emperò, ho aconsegueixen.

N’hi ha que esperam, en aquest cas, que es tornarà a repetir la davídica història d’aquell menut que aconsegueix de tombar cap per avall el gran gegant, amb unes quantes pedres ben posades...

Dimarts, dia 11 d'octubre, a les 20:30 hores davant Delegació de Govern, pels esdeveniments que aquests darrers dies han tengut lloc a les fronteres de Ceuta i Melilla, hi convoca la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social.

Hi vol manifestar el següent:

1. • L’actitud de repressió dels cossos de seguretat de l’Estat desplaçats a la frontera de Ceuta i Melilla és més pròpia d’un estat totalitari i xenòfob que d’un estat democràtic que fa bandera de l’aliança de civilitzacions.

   Consideram que s’hauria d’obrir una investigació no només per part de la Guàrdia Civil sinó del mateix Ministeri d’Interior espanyol i marroquí per esbrinar la causa de les morts que es produïren en setmanes anteriors i per valorar fins a quin punt s’estan conculcant els drets humans dels subsaharians que intenten arribar a Europa.

   Ens referim a les tortures vistes a la televisió, al comportament repressiu de les forces de seguretat de l’Estat, les condicions infrahumanes en què han de subsistir els que han creuat la frontera….

   Tanmateix les condicions extremes de fam i violència en què viuen fan que no hi ha frontera possible que aturi la fugida d’aquests companys.

2. • Volem denunciar la hipocresia i la doble moral dels governs occidentals que amb les seves polítiques comercials injustes i depredadores són les que provoquen que molta gent hagi de anar-se’n dels seus països d’origen per fugir de la fam i de la guerra.
   Ens referim, per exemple a la política de subvencions a l’agricultura de la Unió Europea que condemna a milions de camperols africans a la fam, a la desesperació i la manca de futur, que no poden competir amb igualtat d’oportunitats en un mercat que ells mateixos anomenen eufemísticament global.

3. • Consideram que la immediata activació del conveni de readmissió de persones sense papers subscrit amb el Marroc el 1992 és una flagrant conculcació de la Declaració Universal dels drets humans i no és, en cap cas, la solució a les entrades massives, ja que l’únic que s’aconsegueix es traslladar el problema dels indocumentats d’una frontera a una altra, deixant el futur d’aquestes persones en mans d’un govern repressiu, com és el marroquí, que no compta amb polítiques d’acollida que respectin els drets humans essent la seva llei d’estrangeria una de les més repressores que existeixen.

Per tot això exigim:

1. • La immediata aplicació i desenvolupament per part de l’Estat espanyol i de la Unió Europea de les polítiques de Pobresa Zero, per eliminar les desigualtats entre països rics i pobres.
2. • Fomentar des dels Estats, polítiques que promoguin unes relacions comercials amb criteris de comerç just.
3. • Creació de centres d’acollida -no d’internament- amb els equipaments necessaris per fer front en aquestes situacions.
4. • Tot i que estam per la desaparició de les fronteres, fins que aquest moment arribi exigim l’eliminació en aquestes, d’elements que siguin lesius per a la vida humana.

DIMARTS, DIA 11 D'OCTUBRE A LES 20,30 HORES DAVANT DELEGACIÓ DE GOVERN

D’altres enllaços:

1. Ceuta i Melilla: la fam, el problema
   

2. Pressiona ZP amb PZ (Pobresa Zero)
   

3. Eradicació de la pobresa
   

L'Aliança Lliure Europea (ALE), una coalició de 32 partits polítics, nacionalistes i regionalistes europeus, -entre els quals es troba ERC- duen a terme a l'illa d'Eivissa unes Jornades de política i planificació lingüística a la Unió Europea

Coordinades per l'eurodiputat eivissenc, Bernat Joan i Marí, serveixen per analitzar la situació de les llengües a la Unió Europea, sobretot d'aquelles que, com la catalana, es troben en situació d'indefensió i no arriben a trobar el suport institucional que es mereixen.

La intervenció d'experts lingüistes permet besllumar la presentació de propostes jurídiques, polítiques i econòmiques que s'aboquin a la promoció i defensa de la riquesa i diversitat cultural lingüística lligada al continent europeu, cada cop més enfortida encara amb l'arribada de gent que utilitza altres llengües d'àmbits culturals força distints.

La presència activa de representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, tant al nivell de ponents i interventors, com d'assistents a la trobada, fa que s'hi escampin demandes, propostes i suggeriments que provenen de l'independentisme català més ferm.

Amb el lema Construïm l’Esquerra del futur, els dies 24 i 25 de setembre de 2005, ERC, conjuntament amb les JERC, realitza l’Escola de Tardor 2005, a la casa de colònies de Binicanella, situada dins el municipi de Bunyola.

Un grapat de desenes de militants d’Esquerra Republicana d’arreu dels Països Catalans assisteixen a l’Escola, dissenyada i preparada per les secretaries de Formació d’ERC-Illes i de JERC-Illes, presidides per Ferran Tarongí i Pau Arranz, respectivament.

- L’inici cap a la independència,
- La ideología d’Esquerra,
- L’Esquerra que avança,
- Esquerra i la nació
esdevenen els titulars d’algunes de les xerrades que s’hi fan.

Entre d’altres, hi participen Joan Puigcercós, secretari general d’ERC; Bernat Joan, eurodiputat d’ERC o Joan Lladó, president d’ERC-Illes.