Aframericanet-2011

Sens dubte deu ser la primera vegada en tota la història d'aquest país nostre que s'aconsegueix reunir en assemblea conjunta tot un grapat de col·lectius tan diversos com els que s'han trobat a la seu del Casal d'ONGD's situat al carrer Ramon Berenguer III, de Palma.

Són més d'una seixantena de persones, representants d'entitats, associacions, col·lectius, organitzacions sindicals i partits polítics com AlMagreb, Asociación de Bolivianos en Baleares (ASOBOL-BAL), Asociación de Immigrantes Senegaleses YAPOO, Confederació General del Treball (CGT-Balears), Confederació Nacional de Treballadors (CNT), EU-Illes, Federación de Asociaciones Latinoamericanas, Movimiento Argentinos en Baleares, Revolta, Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical de les Illes (STEI-i), etc

Motiu? Intercanviar opinions i aportar suggeriments davant del fet de constatar que, a Mallorca, hi ha massa empreses que diàriament potegen i vulneren els drets laborals de les persones que treballen, sobretot si són immigrants.

Hom vol prendre mesures davant la sobreexplotació a què roman sotmesa una quantitat cada vegada més nombrosa de persones treballadores que es veuen obligades a haver d'acceptar fer feina en condicions totalment irregulars.
Els casos que han encès la metxa són els de tres treballadors senegalesos que han perdut la feina a Llucmajor, i els d'uns altres 4 que hi treballen amb l'amenaça de perdre-la.
La cosa resulta molt més greu, perquè es tracta d'empreses que se sostenen amb doblers públics del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.

La CGT-Balears, des dels orígens que es remunten a uns mesos enrere, ha intentat utilitzar totes les vies pacífiques per solucionar el conflicte:
* entrevistes amb el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Llucmajor
* intents d'entrevistar-se amb el conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca
* entrevista amb el director financer i amb el gerent de l'empresa afectada, MAC INSULAR
* interposició de demanda per acomiadament davant el Jutjat del Social contra l'empresa TRIATGE 2000 (nom antic), CTP's MALLORCA, S.A...
* conversa telefònica amb el conseller de Treball, Sr. Cristòfol Huguet
* entrevista amb la consellera d'Immigració, Sra. Encarnación Pastor
* converses amb la directora general de Treball, Sra. Margalida Pizà
, etc.

Veient-se totalment desemparats, es recorre a la convocatòria d'aquesta assemblea singular, per tal d'esbrinar si s'hi pot fer qualque cosa conjuntament.

Tothom està d'acord, d'una manera o una altra, a donar suport a la iniciativa de fer pressió pública perquè els treballadors acomiadats siguin readmesos i perquè les condicions de treball de la gent immigrada a Mallorca siguin les mateixes que per a la gent nadiva.

S'acorda, en conseqüència:

1. Realitzar una manifestació conjunta des de la seu del Consell de Mallorca fins a la seu de la Conselleria d'Immigració, amb el triple objectiu de reclamar respecte pels drets laborals d'immigrants, contra la sobreexplotació d'immigrants i per la readmissió de treballadors immigrants acomiadats a Llucmajor

2. Autoconvocar-se per l'endemà mateix, en vistes a prendre altres mesures enfocades a la realització de posteriors mobilitzacions

3. Elaborar una relació d'empreses que no respecten la legislació laboral vigent, sobretot amb immigrants

4. Confeccionar-ne un inventari que serveixi perquè un grup de treball redacti possibles actuacions a dur a terme.

L'Assemblea s'aixeca amb la convicció que s'ha fet una passa ben significativa en la lluita a favor dels drets laborals de qualsevol treballador o treballadora, i més si es tracta d'una persona immigrant que, a la vista dels fets, resulta molt més vulnerable als abusos empresarials en certs àmbits.

Tres treballadors senegalesos han estat acomiadats de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor. El sindicat de la CGT-Balears, a través del secretari general Josep Juàrez s’hi manifesta públicament contrari.

El passat octubre, van ser acomiadats tres treballadors senegalesos de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor, Mallorca, per negar-se a continuar treballant cinquanta hores a la setmana, després que l'empresa (subcontractada, des de setembre, d'altra empresa privada, a la seva vegada contractada pel Govern Balear, que per la seva banda ha traslladat la competència al Consell Insular de Mallorca) els descomptés de la nòmina d'Agost els cent vint euros de complement salarial que venien cobrant.
Constatem, una vegada més, com la proliferació d'obres i serveis contractats i subcontractats (aquesta vegada amb la complicitat de les pròpies institucions) es tradueix en sobreexplotació laboral, a través d'elevació de ritmes de treball, de jornades laborals perllongades il•legalment, de l'augment de riscs de sinistralitat laboral i el saqueig a les ja de per si magres nòmines dels treballadors.

Però cal detenir-se en la condició d'immigrants, en aquest cas subsaharians, dels treballadors acomiadats, i dels altres que també han estat amenaçats amb l'acomiadament pel mateix motiu.
Entre les gestions desenvolupades per la CGT per a la seva defensa, ens varen entrevistar, donada la responsabilitat institucional en aquesta mesura discriminatòria i racista, amb la flamant Consellera d'Immigració, guiats per la llunyana esperança (ingenus que som) que les consignes llançades pel Govern del senyor Matas al voltant de la creació de la nova Conselleria es traduïssin, en la pràctica, en alguna cosa concreta.
No van faltar, en la trobada amb la senyora Pastor, boniques paraules i bones intencions, que es van completar posteriorment amb un compromís, per part de la Directora General de Treball, d’un acord de readmissió, en un posterior acte de conciliació.
Però arribat el dia de la cita en el TAMIB, i estant convocats en temps i forma, no van comparèixer ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas.
O sigui que, a més d'incomplir els compromisos i faltar a la paraula, aquesta absència els fa còmplices de la injustícia perpetrada cap als obrers immigrants.
I en comptes del promès acord, en el TAMIB ens varen trobar amb que aquestes empreses, que es nodreixen amb els doblers de tots els ciutadans, van ratificar els acomiadaments, permetent-se fins i tot formes de insultant hostilitat.
I tot això amb el suport institucional.

Assemblea d'immigrants al Casal d'ONG
(Foto: picalsud)

No ha d'estranyar que, a la primera de canvi, la consellera d'Immigració i els altres governants hagin fallat com escopetes de fira.
Bé al contrari, hagués estat una sorpresa que el PP ajudés a la solució d'un solament d'aquests problemes, i molt més que variés les seves polítiques en matèria d'immigració.
Perquè va ser el partit d'Aznar, recordem-lo, qui va aprovar la vigent Llei d'Estrangeria, prenyada de discriminació cap a l'immigrant, per a major glòria de l'Europa fortalesa.
Han estat els dirigents del PP qui han criminalitzat durant massa temps la immigració, confonent-la i barrejant-la amb la delinqüència, fins i tot de vegades amb el terrorisme.
Són ells els qui, a cada convocatòria electoral, han fomentat la por i l'odi cap als immigrants, com un mecanisme per a guanyar vots, alhora que justificaven la creixent repressió cap a aquests col•lectius i la violació dels seus drets humans.

Sembla clar que, a les nostres autoritats insulars i autonòmiques, només els interessa la part folklòrica dels nouvinguts, com una manera d'ocultar els problemes socials que provoquen les polítiques que apliquen, i de practicar un populisme caritatiu que els doni bona imatge davant l'electorat.
El seu projecte passa pel apartheid social i polític d'una immigració condemnada a ser ciutadania de segona o tercera, així com per l'enfrontament entre col•lectius socials, intentant domesticar i comprar a qui es deixi, a través de subvencions i altres prebendes.
Mentrestant, les empreses privades, contractades i subcontractades amb diners públics, trepitgen els drets dels treballadors sense que ni en el PP ni en UM (havent estat degudament informats) moguin un dit per a corregir el disbarat.
L'explotació laboral i la folklorització dels immigrants, són dues cares de la mateixa moneda.

Enfront de tot això, defensem solidàriament la igualtat de drets, de deures, i la dignitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora.
Evitem, d'aquesta manera, els pous d'exclusió social, que tard o d'hora esclatarien, com està ocorrent a França.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
Novembre de 2005.

Un grapat de persones, membres d'entitats i associacions que integren la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, s'han arreplegat a l'entorn de l'estàtua del rei en Jaume, situada a la plaça d'Espanya de Palma.

Ho fan volent expressar el desig profund que les trobades que es fan a Mallorca, entorn de l'Aliança de Civilitzacions que impulsa el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, esdevengui qualque cosa més que una mera expressió verbal, més a manco agradosa, més o manco encertada, més o manco atraient.

La gent de Mallorca sabem molt bé què és tot això de 'civilitzacions' i 'aliances'!

N'hem vistes tantes! N'han passat tantes pel nostre territori! Des de temps immemorials.

Gràcies al seny de generacions passades han arribat fins a nosaltres certs vestigis del pas de civilitzacions provinents de tots vuit vents del món; tan diferents les unes de les altres com la grega, púnica, cartaginesa, romana, cristiana, bizantina, jueva, àrab, aragonesa, castellana, catalana, nordeuropea i nordafricana i nordamericana, sudeuropea i sudamericana i del sudest asiàtic; gent de totes les races, llengües, pobles o nacions...

A aquest petit redol de terra envoltada de mar per totes bandes, certament que no hi han arribat totes... No hi haguessin cabut! Però sí que es pot dir que, amb el pas del temps, hi ha arribat gent de gairebé totes...

Malgrat no sempre hi hagi estat molt ben tractada, o precisament per això mateix, el cert és que n'hem après a mantenir bons tractes entre civilitzacions diverses.

Es pot dir que en som uns mestres!

Si algunes lliçons certes hem après, són aquestes:

Que el diàleg i la col·laboració entre civilitzacions resulta molt més eficaç per a la convivència humana que no l'enfrontament i les gestes bèl·liques!

Que en lloc d'aixecar muralles separadores i empobridores, val més estendre ponts d'unió i comunicació.

Que la clau de volta de tot plegat sempre és el mateix: l'establiment d'unes relacions econòmiques i comercials que siguin profitoses per totes dues bandes i no només per una.

Que qui viu -i sap que tanmateix ha de morir- dins la fam i la misèria més dura i cruel, s'estima molt més arriscar-se al que sia per establir-se en un altre indret del planeta, que no seguir ancorat allà dedins.

Que no hi ha en el món cap força militar ni policial capaç d'aturar l'allau de milions de miserables que se senten en condicions d'enfrontar-s'hi fins a la mort.

Que una veritable Aliança de Civilitzacions no pot donar l'esquena a una veritable Transformació radical dels intercanvis comercials entre els col·lectius humans que les sustenten.

Per expressar tot això i molt més, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social es manifesta a la plaça d'Espanya de Palma, on escenifica de manera senzilla i plàstica el que comporta per a milions de persones africanes el mur aixecat a Ceuta i Melilla, per barrar-los el pas cap a Europa.

Bàrbars venguts de Ponent

Que heu entrat amb tanta força

A fer mil bocins Mallorca

Maltractant la nostra gent;

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que heu volgut mal empeltar

Costums que, en caure bé allà,

Aquí no cauen gens bé.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que no veis que aquí a Mallorca

Qui més qui manco es comporta

Com a ser intel•ligent?

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que veniu a fer negocis

Amb el lleure, espais i ocis,

Enganyant tanta de gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que gastau tants doblers públics

En profit del partit únic

Que aixopluga vostra gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que no respectau Mallorca

Ni la gent que aquí vos vota

Ni molt manco l’altra gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que esbucau ponts emblemàtics,

Com si fos tan problemàtic

Mantenir-los amb esment.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que llevau les creus de terme

D’allà on marquen sempre fermes

Fites clares per la gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

No toqueu mai més Mallorca,

Deixau-la! Que vos pertoca

Respectar-la amb molt d'esment.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Vos ho diu amb molta força

Qui defensa i vol Mallorca

Com a poble independent:

Dedicau-vos a salvar

El que queda de Mallorca:

No fos cosa que gent nostra

Que en un futur hi viurà

Ja no trobi cap més mostra

Amb què pugui veure clar

La que fou, és i serà

Malgrat tot, Roqueta nostra.

.

Cecili Buele i Ramis

La figura i l’obra de Lluís Maria Xirinacs esdevé avui, -com ja fou ahir i ben segur que també ho serà demà- una de les fites més rellevants en la lluita infatigable per la dignitat de les persones i dels pobles.

Així es desprèn, per exemple, de les dades fetes públiques a VilaWeb, d'on es poden extraure els detalls més significatius:

- Neix a Barcelona l’any 1932 i amb 22 anys ja és capellà
- Entre els anys 60 i 70 fa cinc vagues de fam en defensa de la pau i els drets dels pobles
- És empresonat pel règim franquista dues vegades (1972 i 1974-75)
- Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, protesta davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos seguits
- És nomenat candidat al Premi Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, per defensar la pau i els drets dels pobles
- És un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya
- El 1977 es presenta com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots arriba a ser senador per Barcelona
- El 1980 Xirinacs abandona la política activa i comença a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, conjuntament amb Agustí Chalaux
- No deixa la lluita tot i que el 1990 abandona l'església
- El 2000 torna a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país
- La trenta-sisena Universitat Catalana d'Estiu homenatjar la lluita de Xirinacs amb un acte on participen més de dues-centes persones
- És condemnat per l'Audiència Nacional espanyola a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un discurs que fa l'Onze de Setembre del 2002, en el qual defensa ETA i es declara 'amic' de l'organització armada
- Actualment Lluís Maria Xirinacs continua amb el seu compromís social i nacional treballant des de la Fundació Randa
- Durant els darrers anys, Xirinacs també és al darrera d'altres iniciatives, com l'Arbre d'Assemblees del Poble

- Octubre 2005. Un grup de persones es concentra davant la comissaria de la Via Laietana per a reclamar l'alliberament de Lluís Maria Xirinacs, després de la seva detenció a la comissaria de Ciutat Vella.
- L'únic partit que, de moment, es manifesta sobre la detenció de Xirinacs és Esquerra Republicana de Catalunya que, a través de la seva portaveu, Marina Llansana, ha demanat que aquesta situació se solucioni tan aviat com sigui possible perquè 'Xirinacs és una de les persones que més decididament i amb més lleialtat ha treballat per al país'.
- Llansana afegeix que ERC comparteix els ideals per als quals treballa Xirinacs.
- El grup parlamentari al Senat espanyol de l'Entesa Catalana de Progrés també demana l'alliberament de Xirinacs.
- Lluís Maria Xirinacs, promotor del Moviment cap a l'Assemblea dels Països Catalans, en aplicació de la llei antiterrorista, ha estat detingut a les onze del matí quan ha anat a comissaria a renovar el carnet d'identitat.
- L'ex-senador, de 74 anys, des de la comissaria del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, ha de ser traslladat al jutjat de Reclamats número 2 de Barcelona, al passeig de Lluís Companys
- Sobre Xirinacs hi ha una ordre de detenció de l'Audiència Nacional per haver-se declarat 'amic d'ETA i d'Herri Batasuna' en un acte l'Onze de Setembre del 2002 al Fossar de les Moreres., que es fa servir d'argument per acusar-lo d'apologia del terrorisme
- El fiscal de l'Audiència li demana dos anys de presó, quatre d'inhabilitació absoluta i una indemnització simbòlica d'un euro per cadascuna de les tres mil víctimes i escaig d'ETA
- Xirinacs es nega a signar una declaració en castellà. Un cop l'han detingut, els agents de la Policia Nacional diuen a Xirinacs que ha de signar una declaració, però està redactada en espanyol i l'ex-senador s'hi nega: reclama que el redactat sigui en llengua catalana. Els agents hi accedeixen, però no disposen del document en català. Tot seguit demanen als Mossos d'Esquadra si tenen la versió catalana, però tampoc en disposen. Finalment, redacten una declaració en català que Xirinacs accedeix a signar.