Aframericanet-2011

Certs fets provoquen certes reflexions.
Certa gent, no fa gaire, s’anava fent preguntes com aquestes: què és per a tu la democràcia; quin element hi valores més; per què mereix de ser respectada; en què la bases fonamentalment; quina valoració fas de qui roman al front de les institucions...
Seria interessant saber què hi diu, en general, la ciutadania... La favorable a qui es declara d'esquerres, o la votant de la dreta a ulls clucs; la defensora amb dents i ungles de l'espanyolitat de les nostres illes, o la impulsora d’uns Països Catalans lliures i independents.
Seria interessant saber quin paper hi assigna als doblers, als euros, als recursos econòmics públics: certament insuficients, però sens dubte també mil milionaris!
Sorgeix una reflexió: quina credibilitat es mereix una formació política democràtica que reconeix públicament que, per mantenir fidel la militància, no té cap altra sortida que anar davant notari?
A fer-hi què? Portar-hi un document, amb la signatura d’un ex-militant compromès privadament a pagar una multa milionària (500 milions de pessetes antigues!)
Motiu? Haver-se passat a l'altra banda, posant en perill l'exercici d’una parcel•la de poder municipal a mans del partit.
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de favors mutus i submissions? D'on ha pogut brollar una quantitat de doblers tan astronòmica...? S'hi rebutja o hi resulta delitosa la gent trànsfuga...?
Encara més: si això és així després, “a parte post”, què no deu haver passat també abans, “a parte ante”? Hi pot haver manera humana d'esbrinar, fil per randa, quants votants i militants han hagut de patir processos semblants! Si em votes, en sortiràs guanyant; si no em votes, en sortiràs perdent!
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de vots i voluntats?
En aquestes alçades del segle XXI, seria bo que ens deixàssim anar de romanços i ens atrevíssim a dir les coses pel seu nom, d'una vegada.
Això ja ve d'antic: una cosa és posar-se a servir la ciutadania. I una altra, molt distinta, servir-se'n per omplir-se les butxaques pròpies.
Vet ací un desig profund: que les nostres democràcies no esdevenguin mai cap farsa!

Cecili Buele i Ramis.
Palma.

D'altres enllaços:

Seguint el cicle de conferències d’estiu que organitza ERC a Mallorca, el jove dirigent del Sinn Féin, Pearse Doherty, divendres dia 19 d'agost, oferí una xerrada titulada "Sinn Féin: 100 anys de lluita per la justícia i la pau".
L’acte, que comptà amb la presència d’un centenar de persones reunides a les instal•lacions del Polisportiu de Sineu, sa Voltadora, serví, entre d'altres finalitats, perquè el dirigent polític irlandès explicàs el procés històric que ha conduït al recent anunci de l’IRA d’abandonar les armes i perseguir els seus objectius polítics independentistes per mitjans pacífics i democràtics.
La presència i les intervencions de Doherty, en anglès, que eren traduïdes directament al català per Cathy Sweeney, resultaren del tot interessants.

Alguns dels assistents, en acabar l'acte, encara tengueren temps de fer-se presents al monestir de La Real, on se celebraven les festes de Sant Bernat...

Així ho sosté i ho demostra, el jove investigador català, Jordi Bilbeny, com queda reflectit dins el marc del cicle de xerrades a la fresca que Esquerra Republicana organitza a Mallorca aquest estiu.

Dissabte, 23 de juliol, ERC-Illes duu l’investigador català Jordi Bilbeny a la terrassa de l’Hostal San Francisco de Portocolom.
Amb una gran profusió de dades, el jove investigador català explica la seva teoria segons la qual un tal Miguel de Cervantes castellà, autor del ‘Quijote’, no és ningú més que el Miquel Servent català.

Es tracta d’una teoria que l’investigador català es dedica a escampar, mitjançant conferències i xerrades, com a resultat de les troballes que va fent en la seva tasca investigadora, reconeguda en el món científic actual.

Cervantes era Servent? És la pregunta que Alonso Quijano (19/06/2005) posa a la boca del professor i estudiós Jordi Bilbeny, qui assegura que l’autor de ‘El Quijote’ procedeix d’una família catalana.

Jordi Bilbeny és investigador i escriptor, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB.
Està enllestint un doctorat sobre la censura política en els llibres d’història d’Amèrica.
És professor de llengua catalana per adults, treballa al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona i fa classes al Consell Cultural Islàmic de Catalunya.
Escriu un article setmanal al diari EL PUNT (edició del Maresme).
Té publicats quatre llibres de poesia i molts poemes editats en llibres i antologies múltiples.
Forma part, en tant que lletrista, del grup de pop electrònic relk.
Ha publicat un assaig sobre L’Independentisme d’En Joan Salvat-Papasseit, un Diccionari Pornogràfic, en clau d’humor i dos llibres sobre la censura espanyola i la descoberta catalana d’Amèrica.

Les aportacions que hi fa el jove investigador català Jordi Bilbeny, a la trobada organitzada per ERC-Illes a Portocolom, aporten molta de llum al nostre passat més tenebrós.
S'hi veu ben a les clares que ha estat rabiosament manipulat al llarg de la història per interessos inconfessables; arribant-se a extrems tan insòlits com aquest, el qual comparteix la mateixa dissort que altres personatges històrics del nostre entorn més immediat, com seria el cas del felanitxer Cristòfol Colom...

El 22 de juliol va ser declarat pel Fòrum Social Mundial realitzat a Porto Alegre, Brasil, als inicis de l’any 2003, com el Dia Mundial contra la política de Coca-Cola.

Milers d’actes públics, mobilitzacions, concentracions, fòrums conferències fetes en molts de racons del planeta, han anat fent veure als ulls de la comunitat internacional els horrors comesos per aquesta multinacional, paradigma del procés de globalització neoliberal que el model capitalista aplica arreu del planeta Terra.

No solament contra els treballadors que treballen a les seves empreses, sinó contra comunitats senceres, com Colombia i altres països d’Amèrica Llatina, on s’hi desplega la multinacional sotmetent-les i empobrint-les més encara.

Al si del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre s’acorda atendre la crida que hi fa el GRUP DE TREBALL I SOLIDARITAT AMB EL POBLE COLOMBIÀ i la celebració de la Diada internacional contra la Coca-Cola, el 22 de juliol.

Amb aquest motiu, el Secretariat Permanent de CGT-Balears convoca a una Concentració per a aquest dia, a les 20:00, a la plaça d’Espanya.
El paper que la multinacional té arreu del món globalitzat és més que evident.

La concentració convocada per CGT-Balears vol ser una protesta pública per la política d’aquesta multinacional, que comporta atemptats econòmics, ecològics i socials, especialment en països d’Amèrica Llatina com Colòmbia.

La multinacional hi apareix al darrera de greus violacions dels drets humans i laborals, incloent-hi la responsabilitat en l’assassinat de sindicalistes que lluiten aferrissadament a favor de les classes treballadores.

Des de Mallorca, també es vol aixecar la veu contra aquesta manera tan ‘salvatge’ de procedir, que contribueix a la destrucció del planeta i de les formes democràtiques de convivència cívica que la ciutadania mallorquina vol veure implantades arreu del món.

.

La concentració contra el racisme i la xenofòbia, a favor de la convivència, és un dels actes que es fa a Palma davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.

Vuit dies després que, a prop de la plaça d’Espanya de Ciutat, un grup violent agredeix brutalment tres treballadors marroquins, un bon grapat de ciutadanes i ciutadans es concentren davant la Delegació del Govern.
Representants d’entitats com l’Associació d’Immigrants Marroquins a les Illes Balears ‘Al Maghreb’”, o la secció sindical de la CGT-Balears, que són atesos pel Delegat del Govern, criden ben alt, fort i clar:
No al racisme!
No a la Xenofòbia!
Sí a la Convivència!

El representant de CITE-CCOO llegeix en castellà el comunicat redactat per l’Associació d’Immigrants Marroquins.
Exigeix a la Delegació del Govern que s’obri una investigació seriosa sobre aquest cas, que no és el primer, d’agressió a treballadors immigrants.
Demana a la població mallorquina i a la societat civil una reflexió profunda sobre aquestes actuacions violentes i les mesures a prendre per fer efectiva la integració i la convivència pacífica.

Un representant de la comunitat immigrant marroquina llegeix en àrab el comunicat que ha estat redactat en termes idèntics.

Finalment, el representant de CGT-Balears, un senegalès ben actiu i dinàmic, intervé en català.

Exigeix, davant del mateix Delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, l'adopció de mesures i actuacions més contundents, que portin a depurar responsabilitats dins el cos policial.
Fa al·lusió a possibles negligències en la manca d’actuació adequada.

Rebutja enèrgicament, alhora, qualsevol brot de violència que pretengui impedir la convivència pacífica ciutadana.

Un grup de joves autodenominats “Red & Anarchist Skinheads Ciutat de Mallorca”, amb el cap rapat i parlant català, es fan presents a la concentració on despleguen una pancarta i reparteixen fulls en què manifesten que “ja estan farts d’impunitats i agressions. El feixisme avança si no se’l combat! Cap agressió sense resposta!”

Hi és considerable la presència de la gent que es vol concentrar per denunciar actuacions violentes de grups racistes i feixistes.
Hi és remarcable la presència del Delegat del Govern que assisteix durant tot el temps a l’acte.