Aframericanet-2011

A la vila de Sant Joan, els veïns dels carrers Mirador, Escaleta, Vent i Amistat conviden a una trobada i torrada reivindicativa al carrer Mirador, dissabte dia 27 de gener, a les 17:00 hores.

Amb aquest acte, a més de gaudir per darrera vegada (a no ser que ho puguin evitar) dels paratges d'un poble tranquil i familiar del Pla de Mallorca, pretenen donar a conèixer el seu rebuig a les construccions desmesurades que s'estan duent a terme al municipi i més concretament als seus carrers ja esmentats.

Volen mostrar públicament la seva disconformitat amb unes construccions fora mida, moltes vegades al llindar de la Llei, que volen aturar per conservar la tranquil·litat del seu poble.

Aquesta iniciativa tan cívica contribueix a refermar la convicció que, a la vila de Sant Joan, com en altres indrets de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses i el conjunt dels Països Catalans, fa falta que entri a les institucions públiques i hi sigui ben present i activa una gent com la d'Esquerra Republicana, que s'està preparant per mostrar-s'hi

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

Pel que fa als pobles del Pla de Mallorca, vol aparèixer i mostrar-s'hi, sobretot, com a gent ben falaguera.
No va de romanços! I està ben disposada a mantenir, conservar, promoure i impulsar els valors d'una Mallorca que fa part d'uns Països Catalans que aspiren a ser reconeguts com a independents a l'interior d'Europa.

Amb propostes polítiques audaces i valentes que esdevenguin el revulsiu veritable que necessiten unes institucions públiques mallorquines tan significatives com són ara els ajuntaments de cada poble, vila o ciutat.

Si més no, per engrescar-hi gent, sobretot gent jove, que hi pugui fer amb total normalitat i sense cap casta d'entrebanc les seves aportacions valuoses i enriquidores, amb capacitat de donar una resposta ràpida i convincent a opinions com les que queden reflectides tot seguit:

• - "Gràcies per la vostra tasca, molt intel·ligent, fent feina de formiga, amb algunes estratègies encertades... i a mesura de les possibilitats de l'organització que representa Esquerra Republicana a Mallorca". (MM)

- "No crec que ERC pugui fer-se un lloc en l'espai polític mallorquí, ni pens que sigui la força que pugui protagonitzar el canvi polític que necessita Mallorca... No veig, sincerament que ERC hi pugui arribar a jugar un gran paper. Quantitativament ho té lluny i qualitativament té molt difícil posar arrels. En qualsevol cas té l'oportunitat de conduir vocacions de gent jove i preparar-los per la vida política, per la participació i pel govern." (PP)

- "Aquí (a casa) ens manca un veritable partit que defensi la nostra identitat, com ERC ho fa a Catalunya. Donada la nostra idiosincràsia, els illencs som així: hem tengut i tenim molts de problemes d'identitat i molts de complexos d'inferioritat; els partits polítics que ens volen representar i dur endavant les iniciatives del nostre poble ho tenen, al meu parer, molt complicat, ja que estan nodrits de gent amb aquests problemes i complexos. Es ben cert que no tenim un sentiment arrelat de comunitat, mentre discutim a Mallorca l'excessiu pes de la "C" d'ERC, a Menorca de la "M" del PSM i no entraré a discutir d'UM pel seu poc pes, en general "perdem la llet pasturant". Tant de bo tenguéssim un sentiment nacional ben ferm i fort com per poder tenir un partit representatiu de tota la gent que té aquest sentiment, unificar criteris i esforços i deixar anar tanta federació, confederació, coalició i pactes que sols serveixen per discutir justificar llocs i càrrecs, i... una dobberada".(JP)

• - "Esquerra Republicana a Mallorca, Eivissa i Formentera ha encetat un camí ascendent i sense aturall. Té molta feina per endavant. Hem d'intentar aglutinar quanta més gent millor. Hem de fer més aparicions, hem d'organitzar-nos millor, crear una xarxa d´autoajuda entre els pobles de les diferents illes, cercar gent d´esquerra que n´hi ha, però s´han de cercar..." (QM)
• - "A grans trets em semblen encertades les actuacions públiques d'ERC, si bé aquestes són moltes i variades i de totes se'n podria parlar més detingudament. En tot cas ara mateix pens que ERC és l'única esperança que tenim com a poble i com humans a aquest bocí de planeta, cal cuidar-la i enriquir-la. Quant a Mallorca i les altres illes crec que ens manca un enteniment amb gent afí, també d'altres partits com el PSM i fins i tot d'UM per tal de fer clara l'opció de l'altra cara, la bona, de la gent d'aquesta terra en contraposició al PP tan arrelat a molts pobles". (JV)

Al Bosc de la Memòria Republicana de Calvià, una vegada més, s'ha convocat una altra concentració cívica de condemna, pels atacs que s'hi han tornat a cometre als inicis d'aquest any 2007.

No n'és la primera vegada. D'altres concentracions cíviques s'hi han fet allà mateix per aquest mateix motiu.
El mes de juny de 2005, per exemple, quan davant dels assistents l’orador infatigable, Pere Morey i Servera hi manifestava públicament:
”Nosaltres no ens cansarem de venir aquí, cada vegada que s’intenti fer desaparèixer un sol arbre d’aquest Bosc de la Memòria. A veure qui es cansa primer: ells de tallar-ne o nosaltres de venir-hi!”.

Segons es manifesta, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca ha expressat el seu enèrgic rebuig i la seva més profunda condemna pels atacs perpetrats el darrer cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc de la Memòria a Bendinat.
Es prega, d’altra banda, la difusió del Comunicat de Memòria de Mallorca davant el nou atac contra el Bosc de la Memòria.

Un cop més, ha estat malmès aquest Bosc que pretén mantenir ben viva a Mallorca la Memòria Republicana, en homenatge als homes que donaren la vida per la llibertat, durant la Segona República espanyola

Un motiu més a afegir a la llarga llista ja exposada fins ara, que contribueix a fer veure més clarament la necessitat imperiosa que tenen les institucions públiques mallorquines de poder comptar amb aquest aire fresc que representa Esquerra Republicana a les properes eleccions autonòmiques i municipals.

Una gent que, insistesc, s'afanya a ser:

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

En el cas de Calvià, com en tants d’altres indrets de les Illes Balears i Pitiüses, i d’arreu dels Països Catalans, per damunt tot Esquerrana.

Això vol dir, entre d’altres aspectes, que s’afanya a ser una gent amb grans dosis d'honestedat i honradesa personal i pública.
Si més no, per acollir o atendre adequadament qui s’expressa així de clar quan li ho demanen:

• - “Em semblen bé les actuacions públiques d'ERC, tenen un component de conscienciació nacional que fan reflexionar el país. Però penso que hi ha un punt que ens estem oblidant: nosaltres som Esquerra i no em sembla que fem una política prou d'esquerres. Veritablement fem una política de Catalunya i si fa no fa republicana, però no em sembla d'esquerres i aquest fet crec que hauria de quedar més clar.” (LM)
• - “Som militant del PSM fa molts anys, però clar, decebuda i desencantada per la manca de definició i claredat en el projecte de país que ens proposen; i no únicament per això, sinó que aquest vaixell va cap a la dreta i jo vull anar cap a l'esquerra i no hi ha manera d'agafar el rumb. Per això he de dir que en més d'una ocasió he votat ERC i ho continuaré fent; ara per ara és un conflicte que no he resolt i que té difícil solució; l'únic que sé és que un bon dia penses 'i jo que hi faig entre aquesta colla amb la que no em sent a gust ni m'identifico el més mínim'. I així estan les coses. No sé si és que el PSM ha evolucionat cap a no sé on i jo m'he perdut alguna cosa, o és que som jo la que he evolucionat a un altre ritme i allò em pareix totalment obsolet. No he anat a gaires actes públics d'ERC a Mallorca i el que m'arriba és pels mitjans de comunicació principalment TV3 i Catalunya Radio i he de dir que m'entusiasma Josep-LLuís Carod-Rovira: la seva valentia sembla un iceberg dins aquest mar de monotonia i persones grises que ens tenen cansats de sentir el mateix. Tant me fot que es faci fotos amb corones d'espines i que se'n vagi a Perpinyà tantes vegades com vulgui. Em trec el barret. Els seus llibres són la meva Bíblia. No sé si serà un efecte mediàtic, pot ser si, però l'admiro. (MC)
• - “Per una acció política honesta i efectiva, s'ha de tenir projecte, s'ha de gestionar i s'ha de fer política per sumar gent als projectes de canvi i garantir la seva solidesa i continuïtat. Des de la meva visió ERC fa la part de la política, i de forma peculiar. ERC aporta uns matisos interessantíssims al panorama català i l'espanyol. Carod em va impressionar, tant per la seva capacitat de comunicar amb una forma nova un discurs radical, com per la capacitat aparent de congeniar amb pragmatisme amb les altres forces que formen el govern. Carod a més podia ser el recanvi al catalanisme de dretes que ha esgotat el seu cicle. Durant uns mesos el vaig tenir a la meva escassa galeria de mites i en vaig fer publicitat del que jo pensava que era el gran descobriment d'una nova manera de fer política. No n'he estat seguidor, però el vaig valorar molt.” (PP)
• - “Mai no m’he compromès amb cap partit polític i tampoc no he estat mai satisfet de cap d’ells al 90% o més, però sí hi he estat en un percentatge de més del 70% moltes vegades i aquesta satisfacció coincidia amb partits nacionalistes i d’esquerres... Sobre les actuacions públiques d’Esquerra Republicana de Catalunya he de manifestar que unes vegades m’han satisfet i d’altres m’han decebut; m’han satisfet quan han defensat amb coratge els nostres trets identitaris i els nostres euros a Catalunya i a Madrid, i m’han decebut quan han corregut pels passadissos del Congrés per aprovar els pressupostos presentats; m’han satisfet les actuacions de Bernat Joan i Marí al Parlament europeu, i m’ha decebut l’invisible programa de normalització lingüística de la Secretaria General corresponent al Principat; em satisfan els desigs d’avançar cap a una major sobirania política, i em deceben les moltes concessions i renúncies, que no entenc. En definitiva, el balanç no és del tot encoratjador, però sempre queda una petita escletxa per a l’esperança. La nostra nació necessita Esquerra Republicana de Catalunya amb homes honests i compromesos que ens acostin a aconseguir els objectius de sobirania desitjats... En Josep Lluís Carod-Rovira és molt necessari a Esquerra, però necessitam que no es torni a equivocar.” (LL)

D’altres enllaços interessants:

• Calvià: nou atac feixista contra el Bosc de la Memoria
• Ateneu Llibertari Estel Negre